Soc mare de tres fills i em prenc la maternitat com una oportunitat d’intervenir en la creació del món en el que crec: un món just, feliç i bonic. Sé que la millor forma d’educar és mitjançant l’exemple. De manera que tinc la responsabilitat d’encarnar els valors que em proposo transmetre: respecte, amor, equilibri, valor, alegria, compassió, serenitat, entusiasme, generositat, compromís, presència, etc. No és poca feina la d’educar amb coherència. Per a mi, és la meva ocupació central a hores d’ara.
I m’agradaria que es reconegués i rebés l’honor que es mereix. Perquè educar equival a una jornada laboral. Si un progenitor treballa vuit hores al dia i l’altre també, qui es fa càrrec de la jornada laboral restant que és la direcció del nucli familiar? Dirigir una família comporta la mateixa responsabilitat i pressió que dirigir una empresa. Per què una està reconeguda com a jornada laboral i l’altra no? Administrar una família es tracta d’una ocupació en què s’atenen un sens fi de tasques i responsabilitats. Fer-se càrrec de la satisfacció de les necessitats bàsiques de la descendència implica la inversió d’una quantitat important de temps i energia. El benestar de cada membre suposa un treball monumental que algú ha de dur a terme. I, ja que és una feina no reconeguda en termes laborals, és com si fos invisible. Però està clar que existeix i que algú la carrega. I el que jo vull és que el manteniment de la salut i l’equilibri familiar no es tracti d’un pes extra que algú hagi de suportar i gestionar de males maneres, sinó que sigui una tasca que es pugui desenvolupar de manera digna i sobretot, reconeguda.
Gestionar una estructura familiar és una jornada laboral a la qual s’ha de dedicar moltes hores i energia perquè els resultats siguin positius. En el moment que dirigir una família es reconegui com una jornada laboral, l’excel·lència i l’èxit seran atributs que començaran a anar vinculats a aquesta tasca i els pares donarem el millor de nosaltres a aquest projecte. Dedicar el temps necessari a l’educació dels infants cobrarà importància. Alimentar equilibradament els fills es tornarà rellevant. Assegurar un entorn càlid i positiu es convertirà en prioritari. Quan dediquem el nostre temps central i la nostra atenció plena a la direcció i lideratge de la nostra família, els resultats seran espectaculars. El benestar i la salut tant física i mental de cada membre augmentaran de manera exponencial. Perquè no és el temps que ens sobra, quan ja estem esgotats després d’abocar-nos a una altra jornada laboral, el que cal invertir en la gestió de la nostra família, sinó un temps digne i amb condicions.
Ja n’hi ha prou que la cura i el manteniment d’una estructura que és el pilar bàsic de la societat sigui considerat una ocupació de segona. Ja n’hi ha prou de fer ulls clucs a una tasca que és imprescindible per a la riquesa i salut de qualsevol país. Ja n’hi ha prou de negligir l’atenció a les necessitats bàsiques de les persones. És hora de dignificar allò que tenim dret a fer: vetllar pel sa desenvolupament dels nostres éssers estimats i la nostra pròpia salut.
Vull que la gestió de l’estructura familiar sigui reconeguda com una jornada laboral completa perquè cada família pugui distribuir-se les tasques com més li convingui: partir-se la jornada en dues porcions de quatre hores per poder desenvolupar una altra jornada de quatre hores, dividir-se les jornades com cadascú decideixi o subcontractar aquesta tasca. Demano tenir el dret a decidir com es desplega la jornada laboral que és la gestió d’una llar en lloc de veure’ns obligats fer-ho de males maneres. O, fins i tot, en alguns casos de forma abusiva, sobrecarregant a persones de manera imprudent, provocant la negligència o fins i tot l’omissió de les tasques. Senzillament en algunes llars no s’educa els fills o no es cuina un plat calent perquè el temps per dur-ho a terme no existeix. I això té conseqüències greus en el benestar dels infants i adolescents (i finalment en la societat sencera) que necessiten la presència i l’acompanyament dels adults per recórrer el seu camí de forma exitosa, com cada ésser humà es mereix.
