Criatures 11/05/2014

Educar gaudint de tot el que fem

3 min

No ens falten propostes de coses per realitzar. Però es tracta de fer menys coses i amb més consciència i atenció, gaudint-les i essent present del tot, enlloc de realitzar-les mecànicament, casi passant de llarg,com quan el nostre cos està en un lloc realitzant una activitat i la nostra ment en un món paral·lel, programant-ne una altra. Tampoc ens falten coses per comprar: la oferta és il·limitada i els bombardeigs per consumir incessants. Sempre trobarem quelcom que ens sedueix i que ens falta posseir. Així mateix, els experts asseguren que tampoc es tracta de tenir més, sinó de valorar el que ja és nostre. Fer una aturada. Centrar-nos en el present. Deixar de mirar fora i fixar-nos en el que sí tenim en aquests moments.Treure el suc, esprémer i veure les oportunitats del que ens es brindat. Del nostre estat actual. Així, necessitarem menys diners i, en contrapartida, podrem gaudir de més temps per poder-nos permetre el luxe d'aturar-nos i gaudir de la vida, no a tota velocitat, sinó a tota "profunditat". Volem una vida molt ràpida i veloç o una dansa per l'existència harmònica, intensa i saborosa? El resultat és a les nostres mans, perquè som nosaltres qui marquem el ritme, encara que visquem en una societat accelerada, mecanitzada i despietada. Som nosaltres qui triem quantes vegades masteguem un mos abans d'engolir-lo, quants llibres encetem i no llegim, si mirem i toquem la persona a qui ens adrecem, si ens permetem respirar abdominalment o només ho fem superficialment. Ens sobren els estímuls acústics. Diane Ackerman explica en el seu llibre A natural History of the sensescom diversos estudis demostraven que els infants que es veien envoltats d'un ambient sorollós (habitants de ciutats), mostraven un desenvolupament més lent(fins un any de retràs) que els que creixien en espais més silenciosos. Aquest article em fa pensar que si ens aturéssim i escoltéssim el silenci, potser podríem sentir que és el que el nostre cos ens demana, què ens convé. La direcció que em de prendre, dictada pels batecs del nostre cor. De cap manera ens falten coses per menjar. Per sentir-nos més satisfets i estar més sans ens cal menjar menys, reduir el consum i augmentar la qualitat. Com conclouaquest article, nombrosos estudis científics demostren que abandonar la ingesta d'aliments processats industrialment i substituir-la per productes frescos i elaborats per nosaltres mateixos a casa, incrementa escandalosament la nostra longevitat. A més, com diu Javier Meléndezen un altre article, no només és més sa sinó que ens fa més feliços. És molt més reconfortant menjar-nos un plat de mussaka grega feta per nosaltres, que no pas obrir una llauna de raviolis o descongelar un paquet de mandonguilles sueques. Gaudim més nosaltres i gaudeix més la nostra família, la qual cosa afavoreix un clima càlid i benestar, de relacions positives a la nostra llar. Encara menys ens falten les coses què mirar. Entre la pantalla del mòbil on ens crida el whats-up, la del ordinador on no paren d'arribar nous correus, el rellotge i la tele, anem ben distrets. En canvi, ens perdem un petit pit-roig que s'ha aturat al a barana del nostre balcó per dedicar-nos una dolça melodia, el missatge paral·lel que ens diuen els ulls de la persona a qui parlem però no mirem o la dansa dels núvols en el cel que ens serveix de comunicat meteorològic que no atenem. Com diu Borja Vila-seca, el món és molt difícil de canviar, però si ens aturem i observem, prendrem consciència del poder de canviar-nos a nosaltres mateixos i fer de la nostra existència la delícia a a que està destinada. Ja ho diu Maria José Álava, hem nascut pers ser feliços i la nostra tasca és canviar la nostra mentalitat per ser-ho. No hi ha error més gran que creure que hem nascut per córrer, competir i patir i resignar-nos a aquesta falsa creença. Dimecres començo a treballar, després de la meva pausa per maternitat, i m'he compromès amb mi mateixa a fer-ho sense perdre el sentit de l'harmonia, la bellesa d'estar en pau amb el propi ritme biològic. Perquè sí, sóc treballadora, però per sobre d'això sóc mare i transmeto amb el meu comportament una manera de ser, una filosofia de vida. Ja que els nens aprenen, per sobre de tot, mitjançant l'exemple i no vull que vegin una mare atabalada, caòtica, desconnectada de sí mateixa, sinó una manera de ser tranquil·la i joiosa, a gust amb l'existència. Les nostres actituds i comportaments criden més fort que les nostres paraules i, la meva prioritat és educar els meus fills, transmetre'ls la importància d'estar a gust amb nosaltres mateixos i el què fem. Viure una vida amb sentit, en estreta relació amb la saviesa interna i la coherència amb el que realment som.

stats