D'un temps ençà que reflexiono sobre quines cosesde les que compremsón imprescindibles i quines no ho són. Com constatava en l'anterior entrada, la majoria dels productes que adquirim en un supermercat són prescindibles. Així, arribava a la conclusió que destinem els diners a milers objectes del tot innecessaris, alguns dels quals ni tan sols contribueixen a la nostra felicitat. Gastem certa quantitat de diners perquè estem acostumats a fer-ho, perquè aquest és el tren de vida en el que vivim, perquè així ens han educat, perquè és el que promou aquesta societat, perquè és part de la nostra cultura, perquè tenim un determinat salari i estem avesats a gastar en la mesura que guanyem (quant més tenim més gastem, quant menys tenim menys gastem). Reflexionava sobre el fet que podríem estalviar molts més diners dels que mai haguéssim imaginat pel sol fet de comprar exclusivament allò que necessitem per a la nostra supervivència o , millor encara, podríem evitar treballar tantes hores (perquè no ens caldrien tants diners i dedicar-nos a viure la vida que realment volem. Tanmateix, avui la meva reflexió encara ha anat un pas més enllà. La felicitat, l'èxit, la plenitud no tenen res a veure amb els diners. Sé que aquestes paraules constitueixen una mena de dita popular: els diners no donen la felicitat. La conclusió a la que jo he arribat és d'un altre caire: no cal que em pregunti què és prescindible i que és imprescindible de les coses que puc comprar amb el meu salari, perquè en realitat tot és prescindible des del punt de partida. Qualsevol cosa que pugui adquirir amb diners és prescindible per el simple fet que la he adquirit amb diners, doncs tot allò que està a la venta és prescindible (algú en prescindeix, per això està a la venta) degut al sol fet d'estar a la venta. Ningú no em podrà vendre mai un raig de sol, per això el sol és imprescindible per a la meva salut. Ningú no em podrà vendre mai dues alenades d'aire fresc, per això és essencial per a la meva vida. Ningú no em podrà vendre mai la maduració personal que he fet en esdevenir mare de tres fills, per això és de vital importància a la meva vida. En canvi, si que em poden vendre menjar, i encara que algú pensaria que aquest és imprescindible, de fet no ho és, perquè puc anar perfectament a la muntanya on passejo cada dia i recollir-me un bon manat d'espàrrecs, unes bledes salvatges i un bulb de fonoll. Per això el menjar que em compro representa un luxe, no un element de vida o mort com són el sol, l'aire fresc o l'exercici físic per a mi. Per aquesta raó, si parteixo de la determinació que tot el que adquireixo amb diners és prescindible per a la meva vida i que tot el que disposo sense diners és imprescindible per a la meva existència, arribo a la conclusió que els diners són un element secundari. Si distribueixo el meu esforç, temps i energia als elements en funció del meuordre de prioritats, em trobo que he d'invertir més atenció, presència i determinació a allò que no té un preu que no pas a tot el món d'objectes amb valor quantificable. Tot i així, aquest no és el mode d'organitzció segons el qual estructurem els nostres horaris ja que destinem la major part de la nostra concentració a l'univers purament econòmic: passem 8 hores del nostre dia guanyant diners, quan sortim paguem el combustible, estalviem al súper, paguem activitats extra-escolars, comptem els diners que ens queden per pagar rebuts, ... fins i tot construïm la nostra identitat a partir del nostre poder adquisitiu. Percebem la nostra existència des del filtre "diners" i ni tan sols en som conscients. Si desterrem la falsa creença que la nostra vida depèn dels diners i atribuïm el veritable valor de les coses que no es paguen, començarem a viure una existència més acord amb la realitat que som. Per tant, tot lligarà, tot tindrà més sentit i l'harmonia es convertirà en el fil conductor de la nostra vida. Rebrem molt més perquè invertirem molt més en la direcció adequada, el món de les coses que no valen diners com: la nostra felicitat, les nostres relacions, la nostra salut, els nostres veritables anhels, la natura, la bellesa, la serenitat, la plenitud, els nostres somnis, la pau i la realització personal.
3 min
