Trivium

Trivium

La malaltia d'innovar

La malaltia d'innovar Zoom

La malaltia d'innovar / Il·lustració: Edgar Gonzàlez

Innovació: acció i efecte d’innovar. Procés sistemàtic de millora d’un producte o servei que incorpora alguna modificació en relació amb els preexistents.

Definició segons TERMCAT,Centre de Terminología de Catalunya.

La paraula innovació està de moda; tothom en parla, als mitjans hi apareix de manera permanent, vinculada a la recerca, el desenvolupament, la competitivitat i la productivitat.

Gairebé en tots els àmbits d'activitat econòmica, social, cultural, científica i tecnològica es parla d'innovació com un factor estratègic per a l'èxit de les organitzacions. "Innovar o morir" sembla un lema a la nostra societat, en què impera la velocitat en el consum d'informació i la gestió de dades.

No és estrany (de fet,podríem dir que és força comprensible, fruit de la pressió a l'entorn social i tecnològic) que aquesta "malaltia per la innovació" hagi arribat també a l'esfera educativa.

Del passat al futur

Si tenim en compte la descripció terminològica del concepte “innovació” que anunciàvem al començament d'aquest article, podríem arribar a la conclusió que innovar no significa crear quelcom nou. Innovar implica canviar sobre quelcom que ja existeix.

L’educació a Catalunya té una llarga tradició de renovació pedagògica i d’esperit innovador. Les converses pedagògiques dels inicis del segle xx, els moviments de renovació pedagògica vinculats al plantejament de l’escola nova o l’escola activa, l’aparició de les escoles d’estiu, etc., són alguns exemples d’aquest esperit de mestres i professors que ja fa més de cent anys es plantejaven una manera diferent d’ensenyar i de concebre l’escola.

"Implicació activa del mateixprocés d’aprenentatge"; "Proporcionar estratègies pròpies d'aprenentatge"; "El professional de l’educació vist com un assessor i facilitador, no com un transmissor de continguts"; "Aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu, no competitiu ni productiu"; "Valoració a través de l’evolució personal: avaluació competencial"; "Inclusió: quan la diversitat es converteix en normalitat"...

Si llegim aquestes afirmacions podríem deduir que han estat fruit de les noves línies pedagògiques del segle xxi. De les idees emergents de pedagogs i pedagoguesil·lustres que pensen en propostes creatives i futuristes del que ha de ser l'educació i l'escola del futur. Res més allunyat de la realitat, aquestes i moltes altres reflexionses fan arrandel pensament del passat que recuperem avui. Molt sovint, allò que plantegem com a "innovació" no és res més que una reconstrucció. No inventem; revivim i donem nou valor, nou vigor, nova força. I això no és dolent, però hem de pensar bé sobre quins recursos disposem i quin objectiu tenim quan plantegem un canvi.

Aleshores, què representa fer innovació pedagògica?

En els últims anys hem tornat a centrar la importància en el procés d'aprenentatge (més que en els continguts) i en les emocions positives que el regulen, el paper de la motivació i la necessitat de l'experiència o la implicació activa per tal d'assegurar-ne el record a llarg termini, així com l'estimulació de la creativitat.

El centre educatiu ha de donar resposta a les necessitats del context actual i potenciar un aprenentatge actiu. Per sort, en són molts els que han tornat a encetar processos de reflexió vers la qualitat de l’educació que ofereixen. Aquestes iniciatives modifiquen aspectes estructurals, també fent referència a característiques organitzatives, curriculars i metodològiques o didàctiques. Aquests avenços defineixen un aprenentatge més basat en la qualitat que en la quantitat; així, l'escola experimenta una transformació que desplaça el protagonisme cap a l'aprenent, en un espai inclusiu, amb un professorat competent en aspectes d'organització curricular i planificació pedagògica.

Paraules com cooperatiu, personalitzat, significatiu, competencial, centrat en l'alumnat, etc., són conceptes que pretenen definir el punt fort de l'aprenentatge. Per altra banda, els espais educatius han de ser inclusius, avaluadors de processos, vinculats amb l'entorn i generadors de cultura.

Concloent

Entenem per innovació educativa un procés planificat de canvi i renovació en tres àmbits d'actuació (metodologies i recursos; organització i gestió, i relació amb l'entorn) que es fonamenta en la recerca (parteix de preguntes i busca respostes), que respon a l'evolució social, condueix a obtenir una millora en la qualitat del sistema educatiu i pot ser transferible a la resta de centres educatius.

Rellegíem fa poc, i volíem lligar-ho amb aquestes reflexions sobre canvis, innovacions i reconstruccions, una frase d'Alvin Toffler, escriptor visionari i promotor de la renovació tecnològica que deia:"Els analfabets del segle xxi no seran aquells que no sàpiguen llegir i escriure, sinó aquells que no puguin aprendre, desaprendre i reaprendre".

Així doncs, no ens deixem enlluernar per propostes genuïnes i mètodes infal·libles. Motivem-nos en la capacitat pròpia, com a agents educatius i de canvi, per re-crear, re-inventar i re-ajustar, centrant la mirada en aquells que tenim al davant.