Trivium

Trivium

Assetjament escolar, víctimes i alhora agressors

Per: Marta Reinoso

En la literatura científica s’han identificat dos subtipus de víctimes de violència escolar (bullying): les víctimes submises i les víctimes agressives. Aquestes variants semblen reflectir maneres diferents de reaccionar davant les agressions dels companys. Les víctimes submises són aquelles que responen a la situació de violència amb conductes d’aïllament, evitació o retraïment, mentre que les víctimes agressives presenten un patró de comportament hostil i agressiu combinat amb la situació de victimització.

L’estudi elaborat per Del Moral, Suárez, Villarreal i Musitu se centra en el segon subgrup i té per objectiu analitzar els perfils de víctimes agressives, d’acord amb la informació proporcionada per estudiants d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Concretament, en la investigació participaren 72 adolescents (40 noies i 32 nois) d’entre 12 i 16 anys pertanyents a quatre centres de la comunitat autònoma d’Andalusia.

Els autors, seguint els principis de la teoria fonamentada (Grounded Theory), empraren una aproximació qualitativa per a la recollida de dades —grups de discussió i entrevistes en profunditat— i la seva posterior anàlisi per tal de construir hipòtesis i generar nous significats. En una primera fase s’observà que les dades obtingudes reflectien la realitat escolar, ja que representaven els diferents rols i posicions dins l’aula (agressors, víctimes, mediadors i iguals). En una segona fase s’identificaren sis tipus de víctimes agressives.

El primer tipus és la víctima agressiva per acumulació d’estrès (també anomenada “olla a pressió”), que aguanta passivament les burles, els insults, els cops i altres manifestacions agressives per part dels seus companys/es fins que, sobtadament, reacciona de manera reactiva a les pressions sense demanar ajuda als altres (iguals o adults). El segon perfil de víctima identificada és la víctima provocativa; es tracta de joves contestataris/desafiants amb els/les companys/es i l’equip de professorat, que resulten molestos a classe i sovint són rebutjats/des. El tercer tipus descrit és la víctima per contagi; en aquest cas, es tracta de persones que s’ajunten amb algú violent i es “contaminen” i es tornen proactives en les agressions. El quart tipus fa referència a la víctima delatora, que no afronta directament el conflicte sinó que demana ajuda/responsabilitat als adults (pares/mares o professorat). El cinquè perfil és la víctima agressiva per desplaçament, que expressa a casa (contra pare/mare o germans/es) la frustració acumulada en el context escolar. Finalment, un altre subtipus de víctima per desplaçament el configuren aquells/es nois/es que agredeixen companys/es a l’escola però que són víctimes de violència a les seves llars.

Les implicacions pràctiques d’aquests resultats són de gran rellevància. D’una banda, es destaca l’estreta relació existent entre el fet de ser o haver estat assetjat i el comportament violent. De l’altra, les dades mostren que les víctimes agressives representen un subgrup nombrós i heterogeni, que sovint ha estat obviat. Per tant, són necessaris els esforços adreçats a discernir tant el procés desencadenant del comportament hostil de la víctima com la dinàmica i els agents implicats en el cicle d’agressió-victimització. També és igualment important considerar i treballar la percepció que tenen els/les joves envers els adults com a figures d’autoritat i, a la vegada, de cura i acompanyament.

Article de referènciaDel Moral, G., Suárez, C., Villarreal, M. E. i Musitu, G. (2014). “Types of aggressive victims in bullying situations at secondary school”. Journal for the Study of Education and Development, 37(2), 399-428