Trivium

Trivium

Com integrem estratègies d’aprenentatge basades en l’evidència?

Estratègies d'Aprenentatge

Com integrem estratègies d’aprenentatge basades en l’evidència? - il·lustració Zoom

Com integrem estratègies d’aprenentatge basades en l’evidència? - il·lustració / Edgar Gonzàlez

Com integremm estratègies d’aprenentatge basades en l’evidència?

El fet de conèixer la ciència que hi ha darrere de les pràctiques educatives ens permetrà incorporar-les de manera més fàcil a la nostra pràctica diària.

Llegint el llibre Powerfull Teaching: Unleash the Science of Learning, de Pooja K. Agarwal i Patrice M. Bain, trobem algunes estratègies centrades en tasques molt especifiques que ens poden ser molt útils.

Una activitat proposada, per exemple, és fer activitats ràpides d’avaluació diàries; d’aquesta manera farem que els alumnes recordin la informació i reforcin el seu aprenentatge. L’evidència demostra que accedir activament al material après, més que simplement mantenir-ne el contingut, augmenta la retenció. Es podrien proposar altres activitats que tinguin com a base l’evidència esmentada, però la proposta de fer petits qüestionaris, reforçant que aquesta activitat té un caràcter autoavaluador, és potser una forma millor de posar en pràctica aquestes evidències que no pas els deures habituals. De vegades, quan els alumnes fan els deures, busquen la informació a la mateixa pàgina del llibre i escriuen la resposta. Però d’aquesta manera no se centren a “recuperar” la informació, la qual cosa fa difícil que d’aquí a una setmana es pugui treballar aquella informació. Aquestes valoracions ràpides ens permeten veure com els alumnes van seguint el temari i detectar on tenim buits. D’aquesta manera, segons l’evidència, augmenta la capacitat dels alumnes per retenir informació.

Una altra proposta de treball seria preguntar als alumnes què vàrem treballar la setmana anterior a classe. Aquesta recuperació de la informació es pot fer de fa uns dies, setmanes o fins i tot mesos. D’aquesta manera els fem connectar amb el que s’està fent a classe, agafar perspectiva de l’aprenentatge i fer-ho més transversal. Els alumnes aprenen millor quan no poden predir fàcilment la resposta a la següent pregunta. Intentar que no totes les activitats vagin seguides per un patró que es reconegui amb facilitat, intentar que s’hagin d’anar adaptant sobre la marxa, que pensin en quina estratègia utilitzar… Aquests moments de reflexió són els que milloren l’aprenentatge.

Metacognició basada en el feedback

És un sistema que podem treballar de diverses maneres: amb els qüestionaris, algunes estratègies on s’apunten allò que saben d’un color i l’autocorrecció d’un altre, conversar amb un altre company sobre les respostes… Però sobretot el que es busca és que els alumnes puguin centrar el seu estudi en allò que encara no han après.

Si voleu ampliar alguna d’aquestes estratègies, sobretot les relacionades amb l’estudi, podeu trobar-les a l’article publicat a la nostra revista “El que no saps de l’estudi” (2018), i que podeu consultar a la nostra web.

Bibliografia

2019, Pooja K. Agarwal, Patrice M. Bain, Powerfull Teaching: Unleash the Science of Learning.