La complicació més greu que pot patir una mare lactant és un abscés. L'abscés apareix com a conseqüència d'una mastitis mal gestionada. Avui la Júlia ensexplicala seva experiència. Avisoles fotos de l'entrada són dures.
"La meva mare gairebé no em va donar el pit, deia que jo era una "nena difícil". Durant l'embaràs vaig llegir sobre la lactància i el meu desig era gaudir donant-li el pit a la meva filla. Sabia que no hi havia nens difícils, sinó situacions complicades, manca de suport, veus en contra, manca de confiança ... Quan vaig iniciar la lactància vaig tenir por, por a fracassar.
Vaig començar amb clivelles, després vaig fer una mastitis en ambdós pits i finalment un abscés. La meva nena no agafava pes i vam haver de recórrer a la llet artificial. Van ser moments molt durs, jo volia seguir amb el pit i em preguntava si realment podria alimentar la meva filla. Mai vaig deixar la lactància, per molt que fes mal, per molt deprimida que estigués, volia aconseguir connectar amb la meva filla, aconseguir fondre'm amb ella a través del pit.
Quan vaig contactar amb Alba em va diagnosticar l'abscés i el tel de la meva nadó a través de fotos. No podia creure que tot vingués d'aquí. Quan el meu nadó va néixer li van tallar el tel, però el pediatre no ho va fer correctament. Després de l'operació del abscés vam demanar cita amb un cirurgià pediàtric i vam tornar a tallar el tel, que finalment va quedar bé. La nena va començar a succionar millor i buidar el pit. Actualment, hem baixat la dosi de biberó a menys de la meitat i donar el pit al meu nadó és tot un plaer. Després de tot l' esdevingut, he après que un dels valors més importants en el camí de la maternitat és "ser flexibles". Si tens un pensament rígid sobre com haurien d'anar les coses acabaràs sentint malament i culpable. És important lluitar pel que creus però sempre acceptant el que vingui i sent pacients."
Una mastitis es pot resoldre fàcilment amb l'extracció de llet del pit afectat. Si això no funciona i en 24h o menys la mare està pitjor cal recorre als antibiòtics per aconseguir parar la infecció. Però ja sigui per que no es pren antibiòtic o perquè aquest no fa efecte es pot produir un abscés.
Un abscés es produeix com a conseqüència d'una acumulació de pus en el greix que forma i dóna volum al pit. No acostuma a afectar els conductes ni la llet perquè la infecció es produeix fora del teixit productiu del pit. Per tant ens cal saber que la llet continua sent bona per la criatura. Però la més afectada es la mare. Els abscessos cal drenar-los de manera quirúrgica o idealment amb aspiració amb agulla fina guiada per ecografia. Aquesta última és la tècnica menys invasiva i menys traumàtica per la mar, però malauradament els sanitaris acostumen a optar per intervenir.
Cal fer el drenatge en un quiròfan. Si l'abscés no s'ha obert per si mateix, a vegades la pell s'esquinça i comença a sortir el pus de manera espontània, cal fer una incisió en el pit. Idealment el més allunyat d'arèola i mugró. Després del tall que desbridar el teixit per eliminar el teixit mort i després cal treure tot el pus acumulat i deixar un drenatge ( un tub de plàstic) que caldrà mantenir a la ferida de 2 a 4 setmanes. D'aquesta manera la ferida es tanca lentament i tot el pus pot sortir de la ferida. La lactància pot seguir si la ferida és lluny del mugró i permet la succió. De fet hauria de recomanar que es seguís treien llet del pit amb el mètode que fos: criatura, tirallets o mà. Durant l'extracció o l'alletament és important comprimir la ferida amb una gassa o turunda perquè mentre surt la llet pot sortir també llet per la ferida ja que tot sovint amb la desbridació del teixit es tallen conductes.
La Júlia tenia un abscés que calia resoldre, tot i que em va comentar que li feia por entrar a quiròfan ha estat molt valenta i segueix amb la lactància del pit no afectat.
Un abscés resulta dolorós, traumàtic i desagradable però ja veieu que no cal que sigui el fi de la lactància, una ensopegada greu però de la que et pots refer.
