Criatures 07/03/2012

Un dia per celebrar que ets IBCLC

3 min

-

Tenir un dia per celebrar que etsIBCLCno està malament. És la primera vegada en quatre anys que ho celebro però més val tard que mai!

-

Molta gent que em coneix i la que conec no sap que sócIBCLC. Molts saben que faig voluntariat de lactància, però no sabrienpronunciarIBCLCd'un sol cop. De fet, no crec que els meus pares, si els pregunten com és diu aquell títol pel que em vaig passar un any estudiant, sàpiguen pronunciar-ho.

En aquest país hi ha molt poca gent que sàpiga que és o a què es dedica unaIBCLC. Ens queda molta feina per endavant i ens costarà temps difondre la nostra figura com a expertes en lactància no sent necessàriament sanitàries.

Per què em vaig voler treure el títol si no el coneix ni ma mare? Doncs a vegades m'ho pregunto i durant força temps no vaig tenir una resposta clara. Pensava que serIBCLCera una manera d'obtenir un reconeixement específic en el món de la lactància de demostrar als altres fins on havia arribat... però no...

Jo sóc una mica cul inquiet, les rutines em posen malalta i molt sovint em deixo portar per una passió determinada.De petita volia ser pediatra. El meu avi era metge, cardiòleg, i tenia una biblioteca enorme de llibres de medicina de tot tipus, per mi eren al·lucinants, descrivien i ensenyaven a ple color malalties terribles! Recordo un llibre de patologia dermatològica que m'amagaven a la part més alta de l'estanteria, infructuosament, perquè no pogués agafar que era el meu preferit.

El meu avi (a la foto, amb la meva cosina Marta, la iaia Maria -la nostra besàvia- i jo d'esquena) tenia un munt de llibres que no eren de cardiologia, i jo no entenia per quina raó volia tants llibres diferents de la seva especialitat.Ara, amb el temps, entenc que ell volia saber que com més sabia més volia saber i just això és pel que volia ser IBCLC.

Tot i que és un maldecap tenir querecertificar-se cada cinc anys, el compromís de formació que implica és el que m'apassiona.Has d'estar al dia sí o sí. Has de renovar els teus coneixements de manera constat, cosa a la que els sanitaris no estan tristament obligats.

És dur saber que ara com ara lesIBCLC"civils" no tenim un espai dins el sistema sanitari. Encara, per molts sanitaris, som una mena d'intruses. Però res més lluny de la realitat. I si tinguéssim les possibilitats d'utilitzar els nostres coneixements pel bé de les mares i les criatures dins el sistema sanitari, estic segura que tots i guanyaríem.

Aquí, encara és utòpic pensar en treballar mà a mà amb pediatres o llevadores dins els hospitals o als CAP, però, en altres països això ja és una realitat i evidencia que lanostra tasca és important i podem contribuir a millorar el sistema.

Així que el meu desig és que arribi el dia, i jo no sigui massa vella, en que les IBCLC no sanitàries puguem col·laborar amb els professionals sanitaris per poder garantir la millor atenció a les mares i les seves criatures.

No he arribat a ser pediatra, em vaig quedar en el grau més baix, auxiliar de clínica; però estic orgullosa dels meus coneixements de lactància i estic orgullosa de voler saber sempre més i d'aconseguir somriures de mares i criatures que assoleixen allò que volen, mares com les del vídeo que he insertat avui, amb música deMercedesSosa, que sempre que el veig m'emociona!

FELIÇ DIA A TOTES/TOTS LES/ELS més de 25.000IBCLCsque hi ha en 90 països de tot el món! Gaudiu del dia!

stats