Som la llet

Alba Padró i Arocas

Una demanda...

-

Tinc molt clar que aquesta petició d’avui pot ser polèmica, sé que hi ha qui pot estar-hi en contra però només us demano que llegiu amb el cor.

-

En una entrada anterior havíem parlat del tema però ens queia força lluny. Avui en parlem de molt a prop i en primera persona.Sé que aquest tema és polèmic perquè directament parlem de l’ús que es fa del cos de les dones i com a mares ens costa entendre la privació de l’amor maternal de la criatura. En aquest cas i si he acceptat exposar-lo i demanar-vos aquest favor és perquè tinc clar quina classe de persones hi ha al darrera i perquè com a mare entenc que tots volem el millor pels nostres fills.

A més és un tema delicat doncs com sabeu a través de la llet materna es secreten virus que poden perjudicar la criatura....

Una vegada exposats els meus pensaments deixo la seva demanda a les vostres mans:

-

"Som una parella d'homes, l'Arnau i el Daniel, que després de rumiar-ho molt, vam decidir tenir un fill per gestació subrogada als EUA.

Actualment ja fa 21 anys que vivim junts i vam iniciar aquest procés el desembre del 2010. Molt abans, però, ja ens havíem plantejat el tema de l'adopció. El cas és que tenim amics que han optat per aquesta via, i després de set anys d'espera les expectatives no són gaire encoratjadores... Nosaltres no podíem esperar tants anys.

També hauríem pogut fer el procés de gestació subrogada en un país com l'Índia, Ucraïna o Rússia, i ens hauria sortit molt més econòmic, però la nostra preocupació principal era poder tenir i mantenir un lligam amb la dona que gestés el nostre fill, i això, de moment, només és possible amb certes agències dels EUA.

És per això que vam decidir-nos per l'agència Growing Generations, que és pionera en la gestació per substitució en parelles homosexuals i que té molts anys d'experiència, amb més de 1.000 nadons que han vingut al món mitjançant aquest procés. La seva sòcia fundadora, Kim Bergman, és mare de dues nenes juntament amb la seva dona, i ella mateixa ha gestat el fill del seu soci, Stuart Bill. És una agència en què treballen unes 20 persones, i totes elles han participat en algun estadi del procés, ja sigui fent de mare gestant, ja sigui donant òvuls, o bé essent pare d'una criatura. Com que és una agència seriosa que treballa força bé, finalment moltes parelles heterosexuals que no podien tenir fills també els han escollit, i avui dia és una agència que s'ocupa tant de parelles del mateix sexe, com de parelles de sexe diferent, i fins i tot de persones soles que desitgen ser mares o pares.

En aquesta agència hi ha d'entrada unes normes molt clares: és la gestant qui escull la parella o la persona per a la qual gestarà el nadó. Només la donant d'òvuls, que és una dona diferent de la gestant, pot ser escollida per la parella de futurs pares. De fet, tota la família de la gestant s'implica a fons perquè una parella que no té fills en pugui tenir. Una gestant és una dona que ja ha sigut mare i que decideix gestar una criatura per a d'altri. És important, doncs, fer un treball psicològic amb els fills de la gestant, ja que la seva mare estarà embarassada d'un nen o d'una nena que no serà el seu germà o germana; en tot cas, serà només un "germà de ventre", però no un germà biològic. Nosaltres vam tenir molta sort amb la gestant: la Michelle i el seu marit, el Chris, són un matrimoni molt jove de Pennsylvània, amb tres fills preciosos, de 6, 4 i 2 anys. La Michelle s'ha acollit a un programa d'educació que li permer d'ensenyar als seus propis fills a casa seva, amb llibres i material didàctic. És una dona molt especial, molt casolana, que fa ioga, que acudeix sovint a la medicina alternativa, que gaudeix de ser mare i també del fet d'estar embarassada, i que sempre ha tingut parts naturals (l'últim, dins d'una banyera, a casa seva). Té amigues que també han estat mares gestants i ella mateixa està en una xarxa al Facebook que connecta moltes gestants nord-americanes.

Us expliquem tot això perquè som conscients que aquest és un tema molt nou a Catalunya i a tot l'Estat espanyol, i també a Europa. És normal que hi hagi prejudicis i desinformació. És una cosa molt nova. Nosaltres volíem fugir del concepte de l'"úter de lloguer"; ens sentíem molt més a gust amb un procés més humanitzat, en què s'estableixen lligams per a tota la vida. La Michelle ens ha donat la seva llet per al Jonàs, des que va néixer. L'hem combinada amb la fórmula. Vam portar amb l'avió tota la llet materna que vam poder, congelada i empaquetada amb gel sec. Avui, però, el Jonàs s'ha begut l'últim biberó amb llet de la Michelle. Ens agradaria poder contactar amb dones que estan alletant els seus fills i que tenen llet a bastament per al Jonàs. L'ideal seria que ell pogués alimentar-se amb aquesta llet fins al sis mesos, com a mínim.

Vivim a Barcelona. Als EUA hi ha molta conscienciació sobre l'alletament matern. Ara mateix, la Michelle dóna la seva llet a una xarxa de donants. Tal vegada aquest costum tan sa i tan solidari arribi algun dia a Catalunya i sigui habitual...

Moltes gràcies per haver-nos deixat explicar el nostre cas i per ajudar-nos a aconseguir un alletament natural per al nostre nadó.Fins aviat!

Arnau i Daniel"

Si voleu donar-los un cop de mà em podeu enviar un mail i us poso en contacte amb l'Arnau i el Daniel. GRÀCIES!