Ahir es van fer públics els resultats d'un estudi realitzat per l'Institut Marquès de fertilitat. El treball s'ha publicat a la "Revista Internacional d'Andrologia" i parla de la mala qualitat del semen.
I ara us preguntareu, què té a veure el semen amb aquest bloc on parlem exclusivament de lactància materna. Doncs l'estudi indica que aquesta qualitat deficientdel semen en els homes adults es relaciona directament amb la transmissió de tòxics ambientalsdurant la gestació i la lactància.
L'estudi el que fa esbuscar els nivells de 38 tòxics ambientals, que pertanyen a tres grans grups, i dels que us faig cinc cèntims per saber de què parlem:
- PCBs: Els bifenils policlorats són una sèrie de compostos organoclorats, tot i estar prohibits encarasón present en el medi ambient. La llet de les nostres avies o mares en tenia menys dels que podem tenir nosaltres. Ens arriben a través d'aliments contaminats ja que aquesta substancia és a l'aigua, els sediments... I pot produir en altes concentracions hipogalactia ja que tenen un efecte estrogènic.
- OCPs : Els organoclorats conformen un grup de pesticides artificials desenvolupats principalment per controlar les poblacions d'insectes. Encara que els contaminants orgànics persistents s'han regulat en la majoria dels països al món, d'acord amb el conveni d'Estocolm l'any 2001 segueixen plantejant una amenaça al medi ambient mundial pels éssers humans i els animals. S'utilitzen com a pesticides però també en els plàstics i l'electrònica. Un dels més conegut les dioxines i el DDT, que tristament va ser el primer pesticida detectat a la llet materna.
- PBDEs: Els polibromodifenil èters són una classe de compostos bromats que es van utilitzar com a retardants del foc en plàstics i espumes. Es detecten nivells significatius al aire i la pols de dins les cases. Des de la dècada dels 90 els científics coneixen la seva perillositat quan s'acumulen al cos. I travessen la placenta i arriben al fetus.
Ara que ja sabem què són seguim amb les dades presentades. Els científics del CSIC van recollir 68 mostres de llet, 34 de dones catalanes i 34 de dones gallegues dins el 40 dies post part. D'aquestes mostres només 4 d'elles estaven lliures de tòxics. Això demostra l'impacta de la contaminació ambiental a la que estem sotmesos. La llet materna ja ha estat utilitzada en altres ocasions per valorar els nivells de contaminació ambiental ja la llet materna té un alt contingut de lípids ( greixos) i aquests contaminats son solubles en els greixos, per tant fàcils de detectar en la llet materna.
L'estudi és força concloent, les dones catalanes de zones industrialitzades tenen: quatre vegades més PCBs i el doble de PBDES i OCPs com podeu veure a la gràfica:
Les dones acumulem aquest tòxics al nostre organisme durant anys i durant la gestació i la lactància els transmetem als nostres fills. Això sembla que causa una mal desenvolupamentgenitals dels nens intraúter en un primer moment i després en continuar rebent a través de la llet materna, el que pot causar un mala qualitat del semen dels homes adults.
Aquest estudiés un toc d'atenció a la nostra manera de viure i alimentar-nos.Però cal deixar clar que la dolenta de la pel·lícula no és la lactància materna, aquí els dolentssón els tòxics amb els que ens toca conviure i en lloc d'evitar la llet materna el que hauríem de fer és protestar. Com les mares sueques quequan ésva demostrar que la seva llet tenia nivells destacables de PBDEs no van deixar d'alletar, el que van fer va ser protestar i plantar-se per aconseguir que només un any més tard els químics, que eren culpables d'aquesta contaminació, fossin prohibits, aconseguint així que els nivells de la llet baixessin.
Per tant cal deixar molt clar que la solució no passa per no alletar. En primer lloc perquè els beneficis de la lactància materna superen els perjudicis i en segon lloc i el més important perquè la llet artificial i els envasos en que es comercialitza aquesta llet tampoc estan lliures d'aquests contaminats. La llet artificial no és cap solució.
Això oanem a viure a Galícia!
