La lactància havia estat un cultura de transmissió matriarcal. Sempre hi havia una dona de la família que podia resoldre els dubtes de la mare. El proper dia 18 donaré una xerrada sobre mites a l'Hospitalet. El grupl'HospitaLLET m'ha convidat a fer una xerrada. Així que faré de iaia /tieta/mare/cosina i veïna a la vegada. Parlaré de mitesi mentides, així que cal parar l'orella! http://hospitallet.wordpress.com/2010/02/09/xerrada-lactancia-materna-desmuntant-els-mites/ Una de les definicions de de mite: Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses. Aquestes mentides acostumen a arrelar tant quea vegades no dubtem de la seva veracitat i no els atorguem ni el benefici del dubte. Quantes coses deixem de fer, demenjar i d'evitarles mares lactants només perquè algú ho ha dit? A vegades tinc la sensació que ens tornem nenes petites. Les meves filles m'ho consulten tot, tot i tot. En moltes ocasions quan parlo amb mares lactants tinc la mateixa sensació de parlar amb una nena que no té cap mena de confiança en ella mateixa. I el cas és que les dones que alletem estadísticament tenim estudis superiors, treballem, tenim accés a un munt d'informació, devoremllibres. Però a l'hora de prendre decisions relacionades amb els nostres fills ens fem petites i escoltem tothom sigui qui sigui. El nostre criteri deixa de ser vàlid i ens cal demanar permís per a tot. Un dia una mare em va preguntar si podia agafar el seu nadó d'onze diesen braços. El pediatre li havia prohibit agafar-lo si no tenia un motiu: canviar-li el bolquer, donar-li el pit, banyar-lo... Però no podia agafar-lo per res més. I ella, dolguda, trista i confosa, li feia cas al peu de la lletra, tot i que el seu cor li demanava agafar aquella criatura en braços i fer-li moixaines finsesgotar-se. He sentit tantes bestieses de la boca d'un metge com de la boca d'una fornera: no tinc res en contra d'elles però tinc el plaer de viure sobre una cafeteria i durant l'estiu a les 7 del matíles forneres del súper de la cantonada fan el tallat sota la meva finestra. Parlen de tot però de veritat que parlen molt de la lactància, i en diuen cada una que em fa remoure del llit i perdre la son! És clar que elles tenen excusa, només tenen la seva pròpia vivència i els seus perjudicis, no tenen perquè tenir una formació en temes de lactància, però us asseguro que de desinformació i mites en tenen més que xapates, croissants i coques de recapte juntes. Però quan una mare m'explica els comentaris del seu pediatre o del seu ginecòleg o del seu dermatòleg em poso les mans al cap. Tots ells tenen prejudicis i moltes vegades obliden l'evidència científica per deixar anartot allò que pensen. I de nou semblen nens petits parlant de monstres, llegendes i fantasmes. N'han dit cada una!!!!! "Si estàs embarassada i dónes pit i el fetus que portes a dins és masculí, pot ser homosexual" "A partir dels 6 mesos la llet artificial és igual que la llet materna... aigua" "No pots donar el pit si tens febre" I tants i tants altres que m'han anat recitant durant aquests anys.A vegades sembla una competició de qui la dirà més grossa amb la bata blanca posada i el títol a la paret. No us conformeu amb una primera opinió de lactància (vingui de qui vingui), busqueu informació, pareu l'orella... qüestioneu-nos, qüestioneu-me!!! Per cert, per sort fa un fred que pela i les forneres no em visitaran fins d'aquí a cinc mesos. Quina pau!
3 min
