Criatures 05/11/2010

Orcinus Orca

4 min

Us prometo que mai hauria pensat que aprengués tant amb aquest bloc. El que he descobert a l’entrada d’avui m’ha deixat amb la boca oberta!

El dia 13 d'Octubre l'Orca Kahona va parir una cria de 150 quilos i 2 metres. No em vaig assabentar de la notícia fins divendres de la setmana passada. A la vegada també em vaig assabentar que la mare havia rebutjat la cria i no l'estava alletant.

He de confessar que no en sabia res de les Orques, l'únic referent era la nostra Orca Ulisses i poca cosa més. El que he descobert i m'han confirmat persones més enteses en el tema, m'ha deixat al·lucinada.

Anem a poc a poc.

Per paràmetres vitals les orques viuen en un matriarcat. Una femella viu trenta anys més de mitja que un mascle. Per tant les femelles tenen més habilitats i experiències vitals. Una femella dominat guia a tot el grup, que pot tenir més de 1oo exemplars. Aquesta femella normalment la més vella del grup, crea una línia matriarcal, les seves filles i netes viuran en aquest grup, els mascles i els fills o filles d'aquest passaran a la línia matriarcal de la femella amb qui es reprodueixin. Les femelles poden viure uns noranta anys d'aquesta manera ens els grups solen haver-hi entre 4 i 5 generacions.

Els grups són molt compactes i no s'acostumen a separar més d'unes hores que són les que dediquen a buscar aliment. Les avies orca tenen cura de la seva família. Les humanes i les orques sembla ser que som les dos úniques especies que tenim la menopausa. La major part de les femelles de mamífer poden procrear tota la seva vida menys nosaltres, les orques i les balenes pilot. Aquesta menopausa a una edat on encara són (som) joves permet ha aquestes femelles adquirir el rol d'àvia que d'aquesta manera permet la consolidació del grup i a la vegada millorar la supervivència del grup.

Les cries acabades de néixer primer pugen a la superfície per respira, neden al costat de la seva mare uns minuts meses i comencen a mamar. Les orques tenen dues glàndules mamariesamagades a les anomenades "ranures mamaries abdominals". Les cries mamen a intervals de 5 a 10 segons las 24h del dia i de manera sorprenent les mares orca, igual que les mares dofí, no dormen durant els primers mesos de vida dela seva cria per vigilar-les. La llet d'orca té un 50% de greix, deu vegades més que la llet materna, sembla un gelat de llet condensada.

La cria que ha nascut al Loro Parque diuen que ha estat rebutjada per la seva mare. Així que han estat separades i és alimentada pels seus cuidadors. Diuen que no en saben la causa d'aquest rebuig i que potser l'edat de la mare i la seva inexperiència en són la causa.

Biològicament les conductes de rebuig no tenen sentit en els mamífers, ja que les cries necessiten rebre la llet de la seva mare i gaudir de la seva protecció. Per tant calen altres explicacions més plausibles.

Remenat per Internet he anat a parar a diverses webs de biòlegs marins i aficionats a les orques i el que he descobert m'ha deixat de pedra.

Les orques aprenen a alletar. Només nosaltres, les femelles de primats i les orques ens cal aprendre a donar el pit. No és un comportament tan instintiu com ens penem, cal una transmissió de coneixements per poder-ho aconseguir. El que significa que gaudim (hauríem de gaudir) d'una estructura matriarcal importantíssima que tindria com a missió l'acompanyament de la nova mare i la transmissió dels coneixements necessaris per aconseguir la millor criança.

Tenen ( tenim) una cultura; un conjunt de coneixements de vivències, d'informació que es transmet de mares a filles. I el que està clar és que la cultura de la lactància és fràgil, nosaltres l'hem perdut! Seixanta-cinc milions d'anys esborrats per la introducció d'una nova cultura que té poc més de cent cinquanta anys.

Lacria d'orca del Loro Parque és alimentada a mà com us deia,extrauen llet de la mare i la suplementen i la fortifiquen amb proteïnes i greixos. He intentat aconseguir el permís per reproduir les fotos però no ha estat possible, les podeu veure en aquestsenllaços aquí i aquí)

No hi ha gaires experiències anteriors a aquesta, així que no sabem quin futur depara a la petita orca... Esperem que el millor. A mi de totes maneres em seguirà fent mal veure certes coses sabent el que he après aquests dies.

stats