Mastitis

-

Divendres la JuditGuirado

-Definim com amastitisla inflamació d'una o diverses parts de la glàndula mamària, amb infecció o sense.La llet materna és plena de bactèries, en la llet materna hi ha de 2 a 18 espècies de bactèries diferents que viuen amb harmonia i que són una font de bactèries probiòtiques pel nadó que li confereixen protecció davant diverses malalties al·lèrgiques, inflamatòries o infeccioses. Una criatura lactant ingereix per cada800mlde llet entre10x5i10x7de bactèries. Aquestes bactèries constitueixen la microbiota natural i específica de la glàndula mamària en els humans. La llet de cada dona té una composició bacteriana única, com si fos una empremta dactilar única.

Quan es produeix una situació que pertorba aquesta macrobiota: alteracions en la immunitat, ús d'antibiótics, clivelles o mal drenantge de la glàndula.... és quan es poden produïr les mastitis. Fa uns anys només coneixíem un tipus de mastitis però desde el 2008 s'ha obert un nou univers de coneixement. Anem una per una:

La mastitis aguda és produïda en la majoria de casos per la presència d’estafilococaureusque no sol estar present en la glàndula de manera fisiològica. Una vegada arriba a la glàndula produeixen toxines que inflamen la zona afectada (dolor, zona vermella, induració), i aquestes toxines arriben al torrent sanguini de la mare ocasionant símptomessimilars als de la grip. En les primeres24hd’aparició de la mastitis aguda l’extracció de llet (per part de la criatura, a mà o amb tirallets) combinada amb l'aplicació de fred a la zona afectada (mai aplicar escalfor o fer-ho només just abans de donar el pit, ja que facilita la multiplicació de les bactèries) i si cal, prendre antiinflamatoris d’ús habitual juntament amb probiòtics, poden aturar el procés Si dins de les primeres24hel quadre empitjora,cal recórrerals antibiòtics.Aquestes mastitis han estat tractades habitualment amb certs antibiòtics (amoxicilinaicloxacilina) els quals s’ha demostrat que fan pessigolles a les bactèries que la causen i sovint empitjoren el quadre que pot derivar en un abscés... En el cas de triar amoxicilina cal que sigui en dosis màximes.

A més, sovint encara es recomana a les mares afectades per unamastitisaguda que no ofereixin el pit afectat a la criatura,el que empitjora el quadre.En cap cas es pot recomanar no alletar o llençar la llet adduint que la llet “està contaminada” o que pot fer mal a la criatura. Per la criatura no és cap perill la llet i el buidatge freqüent de la glàndula és absolutament necessari i no hi ha millor tirallets que la criatura; tot i que és possible que la criatura es mostri desganada al mamar del pit afectat o que lluiti i no vulgui agafar-se.

Quan aquest tipus de mastitis no es tracten de la manera oportuna poden derivar en un abscés, una complicació que pot pertorbar en extrem la lactància.

En segon lloc les mastitis subagudes, que solen manifestar-se amb dolor, cremor, punxades, sensació de falta de llet… aquestes mastitis estan infravalorades, ja que com que no presenten la simptomatologia de les agudes no solen ser valorades de manera correcta. Les bactèries que produeixen aquestesmastitissón elsestafilococosepidermidisisalivarius, aquests al contrari que elsaureussíformen part de la microbiota de la glàndula mamàriaperò en concentracions molt inferiors, quan la seva concentració es dispara apareixen els símptomes. La característica principal d’aquestes bactèries és que formen biofilms. Els biofilms són capes de bactèries que entapissenels conductes i en redueixen el diàmetre el que causa obstruccions, inflamació, sensació d'escassa producció de llet i dolor quan la llet surt cap al mugró.És típic d’aquestes mastitis la formació de perles de llet al mugró. Les perles estan formades per calci i bactèries. Recordeu que són perles irregulars i que a menys que siguin absolutament superficials és millor no burxar.

JuanMiguelRodriguezi el seu ampli equip han tipificat dos tipus més de mastitis. La subclínica i la mastitis granulomatosa. La primera és totalment asimptomàtica, la mare no té dolor ni símptomes, només una sensació de falta de llet. Les granulomatoses són poc freqüents, i molt espectaculars, ja que produeixen llagues al teixit mamari que supuren i arriben a deformar el pit.Però tornem a lesmastitis“més habituals” i als tractaments. Com us deia, les agudes es poden controlar durant les primeres 24 hores amb les mesures de contenció que hem anomenat: extracció, fred, descans, antiinflamatoris d’autocurai probiòtics. Pel tractament de les subagudes seria ideal poder comptar amb una analítica de llet, amb recompte de bactèries i antibiograma… però en aquest tema encara estem a les beceroles i hi ha molt poques opcions per aconseguir-ho: Probiserch, la nova unitat de la clínica Dexeus dedicada a lesmastitis, al hospital de Vic, i a la zona sanitària del Garraf. A part d’això costa molt aconseguir-les… Recordeu que només vosaltres, les usuàries del sistema podeu aconseguir que es generalitzin, perquè de la mateixa manera que es fan analítiques de sang o d’orina es poden fer les de llet. Només cal fer pressió, mostrar que són una necessitat i que per fi es faci realitat el cultiu sistemàtic de llet en casos demastitissubagudes que només causen dolor i que porten a les mares a abandonar la lactància de manera prematura per la falta de solucions.Els probiòtics han demostrat que són una gran opció per solucionar o mantenir a ratlla les bactèries, recordem els que fem servir en cas demastitis:

• Casenbiótic(latobacilreuteri): Cal prendre'n dos al dia. Un després d'esmorzar i un després de sopar.
• Aquileaintimus(lactobacilreuteri): dos al dia igual que el Casen
• Lactanzahereditum(lactobacilfermentum): Encara que la dosisrecomanadaés una càpsula al dia,se'n poden prendre dues al dia. El “problema” de fer-ne dues és que és un producte car i aramateix moltes butxaques no es poden permetre la despesa que suposa. Per aquesta raó hem vist que dividint la càpsula diària en dues parts les mares milloren. Tot i no ser un mètode molt científic i poc acurat, i que comporta que els bacteris s'hidratin en obrir la càpsula, els resultats que hem vist són bons. Es tracta d’obrir la càpsula al matí i buidar-ne la meitat, i ingerir aquesta meitat, a poder ser amb un làctic. Tapar de nou el que resta de la càpsula i guardar-la per prendre-alvespre.

I recordeu que no es poden deixar de prendre els probiòtics quan desapareixen els símptomes, cal prendre'ls entre 15 dies i un més per assegurar que la glàndula recobra l'equilibri bacterià.

Podeu veure que és un tema complex i segur que ens cal seguir explorant. Espero que aquesta entrada us permeti tenir més clar el tema, però si en voleu saber més no us podeu perdre el llibre: MASTITIS EL LADO OSCURO DE LA LACTANCIA, Microbiota mamaria: de la fisiología a las mastitis. Editat per Probisearch i que podeu comprar a la seva web.

Bona setmana a totes i tots i fins el proper dilluns!