Bon any a tots! Com veieu estrenem capçalera, no vull deixar de donar les gràcies i a la Virginia i la seva filla Saudade per ser les models oficials de bloc. Gràcies!!

Les vacances han estat tranquil·les pel que fa a temes de lactància, tot i haver fet l’entrada del Tió Solidari, però hi ha dues informacions aparegudes a la premsa que no volia deixar passar i que val la pena comentar-les.

La primera és aquest estudi sobre la flora de la llet materna. Els primers estudis complerts i rigorosos sobre la flora bactèria del pit van ser publicats per Juan Miguel Rodríguez que amplien en part el que ja sabiem.Sembla que hi ha variables peri i post natals (sabíem que l’ús d’antibiòtics pots destruir-la i desequilibrar-la) que influeixen en la composició de la flora bactèria de la llet materna.

Tot l’article està molt bé i ens ajuda a conèixer més de com de meravellós i precisi és el nostre cos. Però la rematada bé al final quan s’afirma:

Per als autors, els resultats obriran noves vies per dissenyar estratègies d'alimentació infantil que millorin la salut del nadó. "Si els bacteris de la llet materna descobertes en aquest treball foren importants per al desenvolupament del sistema immune, la seva addició a la llet de fórmula podria disminuir el risc d'al·lèrgies, asma o malalties autoimmunes", conclouen.

Com diu? Semblem tontos tots plegats per no dir un altre cosa. Estratègies per millorar l’alimentació infantil? Tenim el tresor més gran a l’abast de la mà de manera gratuïta i ens hem de centrar en falsificar i imitar el millor del món?

Sense comentaris!

La segona notícia és l’estudi de la Universitat de Temple, a Pennsilvanià (EEE.UU) “demostra” que és millor deixar-los plorar "fins que el somni els venci" i habituar així a la criatura a calmar-se i adormir-se sol.

Per arribar a aquesta conclusió van agafar a un grup de 1.200 nens d'entre 6 i 36 mesos d'edat i es va demanar als seus pares que apuntessin les vegades que es despertaven a les nits al complir els 6,15, 26, i 36 mesos.

Van classificar als nenes en dos grups segons els resultats els dorments i els dorments transitoris.

En complir els 6 mesos, el 66% dels nadons dorments no es despertaven durant la nit, o ho feien només un cop per setmana, i després conservaven aquesta evolució del son en créixer. Però el 33% restant, els anomenats dorments transitoris, als 6 mesos es despertaven encara set nits a la setmana, als 15 mesos dues vegades i als 24 una nit cada set dies.

Van tenir present possibles factors causants d'aquestes diferències i es va observar que la majoria dels dorments transitoris eren nens i que eren alletats i a més es van concloure que tenien nivells més alts de dificultat temperamental.

Segons la doctora Marsha Winraub, una de les investigadores de l'estudi, aquestes dificultats en el somni entre els més petits pot tenir dues explicacions. En primer lloc hi ha els factors genètics o biològics que poden marcar un temperament difícil. L'altra causa és que molts nadons encara no han après a controlar i quedar adormits per si sols, sobretot quan són alletats. "Quan les mares s'adapten a aquest despertar nocturn i / o si el nadó té l'hàbit d'adormir durant l'alletament, llavors no està aprenent com tranquil·litzar per si sol, i això és una cosa essencial per tenir un son regular" explica la investigadora .

Per rematar l'estudi dóna alguns consells als pares per com establir una rutina: "El millor consell és portar els petits al llit a una hora regular cada nit, deixar que s'adormin per si mateixos i resistir-se a respondre immediatament seus despertars", explica l'experta, encara que matisa, "Si els pares saben que el nen està fora de perill i només necessita adormir-se".

Quan vaig acabar de llegir-lo vaig pensar que el Dr. Malson estaria molt content, el podia imaginar amb un riure sorneguer i un “jo ja us ho deia als llavis”.....

Aquí la cosa està en valorar què és més còmode pels pares. És a dir si poguéssim triar quin tipus de criatura volem està clar que tots demanaríem una criatura “dorment” i per què? Doncs per pura comoditat!

No us perdeu la lectura (o traducció) d’aquest article, val molt la pena perquè ha llegit i contrastat l’estudi original i rebatre punt per punt l’estudi.

Però caldria que ens preguntéssim:

Què és biològicament normal? Que sabem de la resta de cultures on les criatures dormen amb els adults, dormen o es desperten? Què és normal per la nostra especie pendre pit o llet artificial?

És evident que els despertars nocturns d’una criatura són durs pels pares, ningú ha dit el contrari, però això és el que té criar una criatura, com diu ma mare et treuen el son fins als trenta! I deixar-los plorar no és innocu el seu cervell en pateix directament les conseqüencies!