Què celebrem per setmana santa?

miniatura_blog_diari_ara_roserdetienda-setmana-santa

Per molt que parlem de conciliació i que a poc a poc hi hagi avanços com els que s'han signat en la nova legislació de març, cada any, als pares i mares ens toca planificar les vacances ja siguin de Pasqua o d'estiu, fent mil malabars per a conciliar.

Acostant-se Setmana Santa, em pregunto quina és la idea que, enmig de l'any, els nens tinguin dues setmanes de vacances, que no se vosaltres, però a mi em tornen boja. Sobretot, perquè si investiguem una mica la història, sembla com que, en una societat laica i moderna, sembla fora de lloc.

Què celebrem per setmana santa?

Va bé recordar què estem celebrant. Perquè moltes vegades, sabem que és festa, però s'ha desvirtuat tant o simplement no som cristians i no tenim ni idea de què es celebra. Us ho explico molt breument, no us espanteu.

La Pasqua és un dia festiu cristià que celebra la creença en la resurrecció de Jesucrist.

En el Nou Testament de la Bíblia, es diu que l'esdeveniment va ocórrer tres dies després que Jesús va ser crucificat pels romans i va morir aproximadament l'any 30 d. de C.

El dia festiu conclou la "Passió de Crist", una sèrie d'esdeveniments i dies festius que comencen amb el dejuni, l'oració i el sacrifici durant 40 dies, i acaben amb la Setmana Santa, que inclou el Dijous Sant (la celebració de l'Últim Sopar de Jesús amb els seus 12 Apòstols), el Divendres Sant (en la qual s'observa la crucifixió de Jesús) i el Diumenge de Pasqua. És una festa de gran importància religiosa en la fe cristiana.

Per això, segons el col·legi o el país on estudiïn els nens, les vacances varien. Per exemple, a França o Anglaterra, ja hi ha diverses denominacions cristianes protestants, incloent luterans i quàquers, han optat per abandonar formalment moltes tradicions pasquals, considerant-les massa paganes o desfasades en el temps.

Festes comercials disfressades de tradició?

Com tots els esdeveniments que celebrem en l'actualitat, la majoria no estan exempts de comercialitat. Això justifica que, encara que no creguis en una certa religió, puguis sumar-te a la festa d'una manera comercial i lúdica. Perquè la qüestió és que tothom està de celebració i tu pots donar-li un significat de festa religiosa i viure la setmana santa, en recolliment amb totes les seves tradicions, o sumar-te a l'esdeveniment comercial marcat per les altes vendes de targetes de felicitació, caramels, ous i conillets de xocolata, la mona de Pasqua i altres regals.

La conciliació familiar. Més diners, sempre més diners.

Si et passa com a la majoria de nosaltres, resulta que els nens tindran uns deu dies de vacances, dels quals tu només tens oficialment tres. Molts pares utilitzen una setmana, de les quatre anuals que tenen, per a conciliar la setmana santa. Fins aquí és perfecte. Però després hi ha professions en les quals no es pot desaparèixer, generalment totes les que donem un servei a la gent o als pacients malalts, i tots hem de posar-nos a quadrar horaris.

Si els nens són petits, igual poden cuidar-los els avis que és l'opció més habitual. Però si no els tens a prop o no vols molestar-los caldrà tirar de cangur o de casal de setmana santa, amb la conseqüent despesa afegida. I això val per a tots els tipus de famílies, perquè si estàs divorciada o ets mare o pare solter, és igual o pitjor.

I aquesta és una de les coses amb les quals no estic d'acord. Si el país decideix que hem de celebrar les festes religioses independentment de les creences que tinguin els seus habitants, perquè no ens donen a totes les mateixes vacances? És a dir, si per nassos hem de celebrar la Pasqua, perquè això ha de costar-nos uns diners familiars extra? No deuria l'estat proveir d'un espai escolar gratuït per als estudiants que no siguin cristians o simplement, per a estar fent activitats mentre els pares treballen? No s'adona l'estat que si els pares estan treballant no els sobra diners per a pagar més extres dels nens?

En aquest país, qualsevol tema de conciliació familiar es soluciona pagant.

Bé, no només amb els nens, sinó la cura de la gent gran dependent. Si tens fills malalts o amb discapacitat, ja pots preparar la cartera, perquè en cada cas, et costarà un extra.

Així que tots haurem de buscar la solució a mesura. Però ara que vénen les eleccions, seria molt interessant que tots anéssim a votar amb els fullets llegits i donar suport al partit que més mesures socials tingui per als seus habitants.

I ja seria una petita victòria que els partits polítics entenguessin que no han d'inventar la roda, només han de copiar el model nòrdic a nivell d'ètica política i de conciliació de la maternitat. I si això passés, viure a Espanya amb el seu solet i alegria ja seria el súmmum de la felicitat.

Mentrestant…Feliç setmana santa família!

stats