Personetes Creatives

Enric Bastardas

De què treballes: d’acompanyant de dones!

Sí sí, ara treballo d'acompanyant, com a mínim alguns dies...sobretot els caps de setmana…però no malpenseu...treballo d'acompanyant de trobades de mares(en concret de la mare del Martí i el Nil, que, curiosament, és la meva dona…la Mariona) i em quedo amb els nens mentre parlen de les seves coses...les mares, no els nens!

I com funciona aquesta feina?? Doncs tot comença uns dies abans de la trobada amb una pregunta trampa que et fa la teva dona (en aquest cas...la meva!).

I la pregunta trampa és:Hi ha trobada de mames per donar-nos regal pel naixement del Nil. Vens, no?Aquesta pregunta només és superada per: "Carinyo, hem de parlar...".

I "Por 25 ptas., posibles respuestas...1, 2, 3...responda otra vez: tens dues opcions...SÍ o NO (però busca't una bona excusa!). Llavors hi ha la possibilitat que la teva dona et digui que no cal que vinguis i, és clar, t'has de fer l'indignat en la mesura justa, que quedi creïble però sense passar-se de frenada i no sobreactuar, per no semblar un Al Pacino fent de Robert de Niro fent de Jack Nicholson, ja que llavors et pots trobar que et digui: "doncs va...vine", i aquest no és l'objectiu. L'objectiu principal és quedar-te al sofà tota la tarda sense fer res...

I al final arribes a la trobada i veus que, no només era una pregunta trampa, sino queés una trobada trampa. I tal com entres et fixes com totes les dones s'asseuen i l'home o homes (si estàs de sort) queda/en a mercè d'uns 10 nens i nenes amb ganes infinites de córrer, picar, jugar, mossegar (que, pel cas, és el mateix) i que són pitjors que trobar-se en un episodi de The Walking Dead i t'adones que la sèrie "Con ocho basta" era un drama i no una comèdia. En el cas d'avui només hem coincidit dos homes...que, suposo, no hem estat prou hàbils ni ràpids responent a les nostres dones...o potser també ens agrada estar rodejats de nens...nooooooooo!

I, escolteu-me, ja tenim els nens rodejats de joguines jugant amb el Mr. Potato i un gosset que ha arribat acompanyat d'una parella i que, al cap d'una estona ja no sé qui és el gosset o el Mr. Potato...us ho ben juro!

A mitja reunió m'he començat a solidaritzar amb les joguinestot recordant Toy story 3...i crec, sense temor a equivocar-me, que he vist uns dinosaures que marxavendel menjador i s'amagaven al lavabo...els pterodàctils primers que, per això volen, els velociraptors al seu darrera i els tiranosaures perdent l'equilibri amb aquelles potetes tan petites i mirant de no caure, no fos que no es poguessin aixecar abans no hi arribin els "monstres"...ai, vull dir "nens"...

I quan marxàvem i els dèiem als nens que endrecessin les joguines, m'ha semblat veure que el Mr.Potato es posava els ulls, el nas, la boca i les orelles tot solet i ens deia: "Tranquils que ja m'endreço sol...ja m'espavilo...de debò..."

I al final, m'adono que no és tan terrible si aguantes 120 decibels durant 2 hores seguides, i si t'ho passes bé fent de monstre i essent trepitjat per uns altres monstres que no tenen en compte res més que no siguin joguines i altres nens...perquè tambéés una bona oportunitat per menjar-te un "pambnocilla" i un vas de cacaolatamb l'excusa que li dones al teu nen...

I, a més, avui (que ja és diumenge, el dia després de la reunió) he marxat tot el dia de casa per fer un super-bolo de la SSM BigHand de percussió corporal al Kursaal de Manresa, sense sentir-me tan culpable de deixar la meva dona amb els dos nens tot el dia..

I, a més, no em vull ni us vull enganyar si us dic que si m'hagués quedat a casa al sofà avui no tindríeu post...perquè ara mateix, després de tot el dia assajant i tocant/ballant, tinc les mans fetes pols (amb sang de tan picar) i "agulletes" per tot el cos i la ment (crec que m'acaba d'agafar una contractura al dit mentre escric aquest post...)...