A algunes cases els canelons no faran gust de canelons.

En una època de canvis constants. Bons i no tan bons. Ens agraden les coses que ja coneixem. Les rutines. Ens fa pensar menys. Ens fa adaptar menys. No em malinterpreteu, m'encanten els canvis, m'encanta adpatar-me, m'encanta créixer...però, ai, maleït però, també m'agrada que les coses segueixin iguals. Parar el temps. Gaudir ara. I el món va molt ràpid. Sembla ben bé que l'ara hagi desaparegut pel després. Vivim en un després constant. I el Nadal, ai el Nadal, és un ara, un ara i sempre. És un bàlsam per aquest després de la resta de l'any. Per Nadal tot s'hi val (ara m'ha sortit un rodolí i tot).

Ens agrada el Nadal perquè...

...quan caguem el tió i aixequem la manta, hi ha regals, pocs o molts, com sempre...

...quan mengem canelons, fan gust de canelons, de canelons de Nadal, dels canelons de la mare o de l'àvia, fan gust d'infantesa, com sempre...

...quan bevem cava, fa gust de cava, cava amb neules i amb torrons, com sempre...

...quan toquen els quarts ens seguim preguntant si són els quarts o les hores. I riem. I ens ennueguem, una miqueta. I hi ha qui es menja els 12 grans de raïm i qui no, com sempre...

...quan pasa la Cavalcada de Reis, seguim agafant tots els caramels que tiren, com si s'acabés el món, per acabar-los llençant perquè segueixen sent de taronja i llimona. I no molen, com sempre...

...quan ens llevem al matí hi ha regals, poc o molts, i els obrim amb emoció, encara que ja sapiguem què hi ha o qui són els Reis. Encara que hi hagi uns calçotets i uns mitjons, com sempre...

...però no és com sempre a tot arreu. No, no hi ha dret!. En aquestes festes hi ha unes cases, la de l'Oriol, la del Joaquim i les dels Jordis