Avui és el dia mundial contra el càncer.

Aquest matí escoltava un reportatge radiofònic sobre aquest tema on havien anat a entrevistar alguns dels nens, familiars i professionals mèdics per fer-nos arribar una visió més propera i realista de com es viu en primera persona.

Ningú està preparat per rebre una notícia com aquesta, ni pares, ni mares, ni familiars, ni amics ni entorn ni sobretot el propi afectat.

És una situació que impacta tan bestialment a nivell emocional que és imprescindible donar un recolzament global, no només des del punt de vista psicològic sinó també des de la pràctic.

Quan hi ha una malaltia un dels factors que influencien en un bon pronòstic és la xarxa de recolzament que té aquesta persona i més encara en el cas de nens. Els menuts sempre necessiten els seus pares i més encara quan han de superar una situació tan complicada com un diagnòstic de càncer.

Tots hauríem de tenir present que el poder passar temps amb els seus pares és una de les millors medicines que podem oferir-los.

Voldria compartir amb vosaltres la web i la labor de la casa dels Xuklis, potser molts ja la coneixeu però si no val la pena fer-ho.

Està impulsada per AFANOC i és un projecte on es dóna una llar a tots aquells nens i nenes i les seves famílies diagnosticats de càncer i que hagin de seguir un tractament mèdic que impliqui un desplaçament de la seva zona de residència.

http://lacasadelsxuklis.org/index.php

Mai saps quan la vida et por donar un cop com aquest i tampoc es pot fer res per estar preparat però sigui com sigui em de ser conscients d'aquesta realitat tan propera.

Força, força i més força.