Fracàs escolar entre nens marroquins

Llegeixo un titular de diari que em crida l’atenció perquè em dona a entendre que els joves d’origen marroquí tenen un risc de fracàs escolar que és del doble del que tenen els altres joves.

L’afirmació arrenca de l’estudi que ha dirigit el sociòleg Adrián Becerra, però el lector que es queda amb el titular sense llegir la notícia sencera, situació molt freqüent entre els qui no dediquen gaire estona a llegir el diari, pot tenir la impressió que aquest risc de fracàs escolar s’atribueix, efectivament, a l’origen geogràfic o ètnic d’aquests nois com una mena de causa inherent a la seva naturalesa. I aquesta és una afirmació, per injusta i poc veraç, molt dura i que, com a tal, mereix ser matisada convenientment.

Cal dir que, a l’interior de la notícia, la matisació que jo reclamo hi és. S’hi aclareix de manera diàfana que l’estudi detecta múltiples causes i que els factors que contribueixen a l’èxit o al fracàs escolar són, entre altres, el costum o no de fer servir el català quotidianament, la qualitat del suport familiar i d’una correcta orientació escolar, l’adequació o no de l’espai domèstic on estudia el noi o la disposició d’accés a la xarxa.

Naturalment, es tracta de factors que, quan registren deficiències, poden produir dèficits en nens o joves. Però no tan sols en els d’origen marroquí, sinó en nens de qualsevol origen. Segurament, amb més freqüència, en aquells que pateixin desestructuració familiar, pobresa, abandonament o qualsevol de les xacres de què, lamentablement, són víctimes avui en dia molts nens, però no pas exclusivament en els d’origen marroquí.

Que els que són d’origen marroquí pateixin, efectivament, aquestes situacions potser amb més freqüència que altres, segurament, obeeix a una injustícia que no té res a veure amb l’origen ètnic, sinó amb la desigualtat, de la qual som, en alguna mesura, culpables, aquells que hem tingut la sort de pertànyer a la societat benestant i de tenir una sèrie de condicions bàsiques garantides, independentment –és clar...!– de la nostra procedència o la de la nostra família. Que determinat origen, per causes socials i econòmiques, no pas ètniques, pugui coincidir amb aquestes situacions són figues d’un altre paner. Estic convençut, per tant, que obtindríem conclusions semblants si la mostra analitzada correspongués a un altre perfil de tall no ètnic, com ara nois de determinats barris, situacions d’atur o de baixa formació dels pares, convivència familiar problemàtica, inhibició en la tasca educativa parental i altres causes anàlogues.

M’ha semblat important fer aquesta matisació perquè els titulars, que tenen com a missió fonamental enganxar el lector a la notícia més que no pas informar-lo, sovint poden resultar enganyosos i, tot i que el mitjà de què es tracta dona tota la informació a l’interior de la notícia, perquè el que pretén, en definitiva, és informar honestament, cal pensar que molts lectors poden quedar-se només amb el titular i, per tant, amb una visió esbiaixada de la realitat.

Voldria, doncs, haver contribuït a desfer el possible equívoc que es pot haver generat en el lector que hagi llegit de manera incompleta la notícia. En qualsevol cas, la meva intenció ha estat doble. D’una banda, he volgut expressar el meu rebuig a la injustícia que representaria córrer el perill d’estigmatitzar un determinat col·lectiu i, de l’altra, també, voldria haver alertat, en la mesura que calgui, sobre el fet que es pugui utilitzar un titular com aquest o tants d’altres que es poden llegir per a beneficiar-se fraudulentament d’una possible victimització d’aquest mateix col·lectiu.