La senyora Alba Espot, Directora General d’Educació Infantil i Primària del Departament d’Ensenyament, ha enviat unes instruccions a tots els centres indicant que són obligatoris els deures d’estiu per als nens que han acabat sisè amb qualificació d’insuficient en alguna de les àrees de llengua o en matemàtiques, i que aquests deures hauran de ser lliurats al seu tutor en iniciar 1r d’ESO el mes de setembre i formaran part dels materials a partir dels quals es farà l’avaluació inicial d’aquests nois i noies. La iniciativa no és cap disbarat. Ans al contrari, la trobo mes aviat positiva perquè se sanciona oficialment una pràctica que ja ve sent habitual en la majoria de centres i que, en aquells on no ho és, ho hauria de ser. Ara bé, segons el que hi diu a la circular tramesa a les escoles, la mesura té com a objectiu “aconseguir que els alumnes puguin començar l’etapa d’educació secundària amb més possibilitats d’èxit”. I això sí que mereix un comentari, ja que els deures d’estiu —i més ara que es fan obligatoris— són un complement que pot resultar d’ajuda només en el cas que es compleixin tota una sèrie de condicions que, en molts casos, no es donen. Perquè els deures d’estiu aprofitin a qui ha suspès una determinada àrea, en primer lloc, cal que el professor els proposi de manera personalitzada per a cada un dels seus alumnes. Això és especialment important. Difícilment n’aprofitarà res un alumne que tingui un nivell molt baix en matemàtiques, posem per cas, si els deures es proposen d’acord amb un nivell estàndard segons els programes de cada curs. I si, al contrari, es volen assegurar els mínims i s’abaixa gaire el llistó, aleshores, no serviran de gaire als alumnes que tenen aquell nivell que podríem qualificar com a massa justet i, per tant, insuficient, però que és lluny de ser desastrós. En aquest sentit, cal dir que la bateria d’activitats que proposa el Departament a la web "Currículum i organització” www.xtec.cat/edubib (Ensenyaments > Educació primària > Orientacions), a disposició de les famílies que vulguin servir-se’n no contempla aquest aspecte, per a mi essencial, i per tant, és possible que hi hagi alumnes a qui no serveixi. D’altra banda, naturalment, caldrà comptar amb la disposició del noi o noia, que s’ha de prendre seriosament la feina de l’estiu si vol que li serveixi d’alguna cosa. Cal que la faci amb ganes de fer-la bé i, en tot moment, amb l’objectiu d’aprendre i d’avançar. O, si més no, de retenir, de no retrocedir. Però, en cap cas, amb el d’acabar tan aviat com sigui possible per poder enganxar-se abans al televisor o a la Play Station o anar-se’n a la piscina, que són els objectius majoritaris. I això requerirà, segurament, alguna supervisió, que si no pot dur a terme algun membre de la família, haurà de realitzar algú altre, a qui caldrà contractar. Naturalment, depèn de cada criatura i del seu nivell de responsabilitat, però em fa l’efecte que, en un elevadíssim tant per cent dels casos, aquesta supervisió serà imprescindible si volem que els deures tinguin l’efecte desitjat. Recordem que parlem d’alumnes que han suspès i que, per tant, tenen alguna dificultat, tan matisada com vulgueu, entre les que, grosso modo, podríem dir que són les dues grans causes de fracàs escolar: una actitud indolent i/o una capacitat limitada per a assolir i/o retenir continguts i procediments. Sempre dic als meus alumnes —i reconec que ho faig per provocar-hi una reacció— que els deures són per a equivocar-se; i que m’estimo més un full amb els problemes de matemàtiques sense acabar de resoldre, però plens de marques d’haver–los esborrat i d’haver intentat fer-los bé diversos cops, de maneres diferents que no pas un full impol·lut amb els problemes ben resolts, però realitzats tot seguint d’esma les indicacions del germà gran o del pare o la mare. Perquè el nen que no se n’ha sortit després d’haver-ho provat unes quantes vegades, el nen que s’hi ha barallat, que hi ha reflexionat i que hi ha posat el seu amor propi resta preparat per a rebre l’explicació definitiva. La que li donarà la solució a allò que no va saber fer sol. I la receptivitat que li ha proporcionat l’estona durant la qual s'ha equivocat un cop i un altre, amb tota seguretat,l’ajudarà a sortir-se’n millor en una nova ocasió si mai s’hi torna a trobar. Per tant, tot aquest procés és necessari i constitueix la veritable raó de ser dels deures. I és que, efectivament, el nen que s’enfronta a la feina ho ha de fer amb la intenció d’aprendre a fer allò que no sap fer. No avança qui fa tan sols les activitats que sap fer bé i evita les que li costen més, ni tampoc avança aquell qui demana una ajuda excessiva per a fer-les. Ara bé —això, sí—, els nens que han suspès una determinada àrea i volen recuperar el terreny perdut acostumen a necessitar un acompanyament perquè els deures els facin realment profit. No en dubteu. És molt poc freqüent que una criatura de sisè que ha suspès una àrea sàpiga organitzar-se la feina de tal manera que li serveixi per a avançar perquè si, efectivament, té un dèficit en aquella matèria, necessita algú que li ensenyi el camí, que òbviament desconeix perquè, si el conegués, segurament hauria aprovat. Finalment, cal dir que, com sempre, el Departament d’Ensenyament es desperta tard i ens fa córrer a tots. Sort que, en general, els mestres de sisè ja acostumen a pensar-hi, a posar deures d’estiu als seus alumnes. Però si n’hi havia cap que no pensava fer-ho, aquesta circular l’ha enxampat ben bé amb els pixats al ventre. Perquè no és cosa fàcil ni que es faci en una o dues hores, personalitzar els deures de vint-i-cinc nens, cadascun amb les seves dificultats, cadascun amb les seves aptituds i cadascun amb les seves circumstàncies personals, detalls a tenir molt en compte si el que es vol és fer una feina rigorosa i eficaç. Cal realment esperar fins a final de curs per a donar unes instruccions com aquestes? No es podia haver fet a començaments d’abril, posem per cas? O és que a començaments d’abril no se sap que el curs s’acabarà al juny? Perquè no vull ni pensar que aquesta mesura sigui la conseqüència dels mals resultats obtinguts en les proves de competències bàsiques, ja que, si fos així, cosa que justificaria la urgència amb què es dicten les instruccions, n’hi hauria per a llogar-hi cadires, perquè tot i ser una mesura que jo mateix he titllat de més aviat positiva a l’inici d’aquest article, ni ha de servir per a millorar les competències bàsiques, ni introdueix cap novetat en les praxis habituals, ni aconseguirà, en la immensa majoria dels casos, que els alumnes puguin començar l’etapa d’educació secundària amb més possibilitats d’èxit, que és l’objectiu que es declara a la circular.
5 min
