Aquest article va ser publicat aEl 9 Nouel dia 7 d'agost de 2015 Llegeixo atònit que la Plataforma per la Llengua ha denunciat el cas que presumptament va tenir lloc, al CAP de Torelló a finals de juliol, quan un pediatre no va permetre a una pacient expressar-se en català i la va arribar a comminar a parlar en castellà o en anglès! “Porque estamos en España, ¿no?”...! Quina incongruència més gran, oi...? Parlar en anglès perquè som a Espanya...! Sembla, a més, que la mare de la pacient no tenia inconvenient de parlar al metge en castellà si li ho hagués demanat correctament, sinó que, simplement, s’hi va adreçar en primera instància en català, dient “bon dia”, però va ser en comprovar les males maneres de l’esmentat individu i la seva exigència prepotent que va creure que la situació era inadmissible i això la va moure a acudir a la Plataforma per la Llengua, que ara assessora la mare de la pacient, una menor, en el tràmit de la corresponent denúncia. És a dir que la senyora, sense cap necessitat, hauria renunciat de bon grat al seu dret de ser atesa en català, dret que queda consignat, per cert, a l’article 6 de l’Estatut –no ho oblidem-, i s’hauria blegat a la demanda del metge si aquest l’hagués formulada amb bona educació i en un to diferent del que sembla que va fer servir. No em puc imaginar què li deu passar pel cap a aquest home... El senyor metge deu patir qui-sap-lo! Perquè, a més, no exerceix a Santa Coloma de Gramenet o a Cornellà, no... Treballa a Torelló! I, previsiblement, s’hi trobarà sovint amb situacions com aquesta, en què els pèrfids pacients entrin per la porta escopint tossudament un “bon dia” en la llengua del dimoni... I ell mantindrà tota l’estona aquesta actitud? Ja podrà fer bé la seva feina si està tan ocupat a defensar l’ús de la llengua castellana? On posarà l’atenció i l’energia: en la dolència dels pacients o en la llengua que fan servir? Poca broma, que es tracta de la salut. De la salut i de la dignitat dels catalans, també... Crec que la Generalitat de Catalunya ha de vetllar inexcusablement perquè situacions com aquesta no es puguin produir de cap manera. Per tant, s’imposa una investigació dels fets en tota regla i, si cal, l’obertura d’un expedient al professional per tal d’evitar, si és el cas, que continuï conculcant sistemàticament els drets de les persones aprofitant-se de la seva situació de superioritat i, ocasionalment, segons com, fins i tot, de la possible manca de recursos intel·lectuals dels pacients que visiti. Són actituds com aquesta -sortosament residuals a Catalunya- les que ens fan pensar que no hi ha manera, que no ens hi podem entendre, amb l’estat espanyol. Fixeu-vos que és precisament aquest l’argument utilitzat pel metge: “Porque estamos en España, ¿no?”. És a dir, si no estiguéssim a Espanya, això no seria possible. Doncs, prenguem-ne nota. Hem de marxar perquè no ens hi volen tal com som. Fixeu-vos fins on pot arribar a fer perdre el nord l’odi cap a tot allò que és català, que el metge en qüestió va arribar a proposar a la mare de la pacient que parlés en castellà o en anglès! És a dir que, per defensar les que per a ell deuen les ser essències pàtries, s’hauria estimat més fer servir una llengua de fora de l’Estat que no pas el català, que en definitiva, segons una estricta visió constitucional, és una llengua indubtablement espanyola! Quin odi més visceral i forassenyat! Quina caverna més profunda! Quina incongruència més gran! Quina curtesa de mires! Quina intolerància més desmesurada! Aquesta gent no ens volen espanyols. Ens volen castellans i humiliats. Doncs, mira, tu... Per part meva, bon vent i barca nova i el dia 27 de setembre ja s’ho trobaran...
3 min
