Criatures 27/09/2012

Història en present

3 min

Se’ns gira feina als professors d’història. Des de sempre , connectar els fets històrics amb la realitat immediata ha format part de la manera d’enfocar aquesta matèria . Aquestes connexions permeten fer comprensibles uns períodes anteriors però sobretot explicar-nos les situacions presents. Podem entendre millor, per exemple, el subdesenvolupament actual d’alguns països africans si coneixem les causes i els efectes de l’Imperialisme del segle XIX. En el cas del fet nacional català , apropar-se a l’evolució del catalanisme polític de finals del segle XIX i els inicis del segle XX, permet explicar-se amb més coneixement de causa els fets que estem vivint ara mateix. Un moment ajuda a recomposar l’altre.

Per a un adolescent, la construcció del seu esperi crític és clau, és un signe de maduresa que ens indica que la seva etapa d’infant s’està tancant. Darrera el seu esperit crític s’hi mouen dos valors vitals : el de la justícia i el de la llibertat. Sobre d'ells es bastirà el seu criteri. El bon esperit crític s’ha de caracteritzar per saber defensar les posicions personals des d'una base de coneixement i amb respecte absolut vers les opinions que no són afins. Entenc que el món adult té la responsabilitat d’acompanyar l’aprenentatge d’aquest procés, encara que malauradament estem lluny de ser-ne exemple. Des de les matèries que toquem aspectes de la realitat, hem de poder transferir una bona base de coneixement acrític per elaborar posteriorment el pensament crític. Però darrerament els esdeveniments se'ns precipiten al nostre país i cada dia acumulem informació transcendent i de molt de pes. Aquesta acumulació informativa ja és de per sí , una característica de la societat del coneixement . Ara la tenim substancialment augmentada. Tal com diu Daniel Innerarity necessitem qui ens la filtri, qui ens triï el gra de la palla . Els docents exercim aquest filtratge facilitador per als nostres alumnes, tot mirant de fer comprensible la realitat des de la neutralitat i l’objectivitat que ens és possible. La nova tasca que se'ns planteja als qui expliquem història és, fer possible alhora, el relat dels fets que s'esdevenen i l’ ensenyar a construir esperit crític. Una feina gens fàcil per la proximitat temporal i per la complexitat dels elements que interactuen en aquest nou escenari. Hi ha però una opció factible a dur a terme que és la de treballar la història en present . A les aules tenim l’excepcional oportunitat de seguir gairebé en directe el moment històric i mirar d’entendre’l des de l’anàlisi rigorosa. Tenim la possibilitat de referir-nos als conceptes bàsics de la matèria com són la sobirania nacional, el referèndum d'autodeterminació, les eleccions anticipades, el federalisme, la independència o la constitució amb una proximitat que gairebé ens frega la pell. I de retruc s'obre la perspectiva de fer-nos protagonistes de la nostra pròpia història. En tots els anys que porto a les aules crec que aquest frec a frec amb la realitat no l'havíem viscut de manera tan intensa. El nostre protagonisme serà més o menys afortunat en funció de com es dirimeixi el camí cap a un estat propi a Catalunya i de com avanci la gestió de la crisi econòmica en la que estem immersos. Aquests són els dos eixos en joc: el nacional i el social . Tant un com l’altre canviaran el perfil del nostre temps històric , d’això ningú en dubta . Quina mena de ciutadans volem ser , quina mena de país volem tenir, quina mena de democràcia volem practicar, què estem disposats a guanyar , què estem disposats a renunciar? Aquests són els interrogants que els ciutadans ens hem de voler respondre si exercim el rol protagonista. A les aules serà difícil defugir el repte; estem formant els esperits crítics dels nostres nois i noies: amb ells la modulació, el matís , la reflexió i el coneixement han de passar per davant de la simplificació i la visceralitat. El sentit profund que els joves donen a la llibertat i a la justícia ens hi ha d’ajudar. Història en present from teresaterrades

stats