Criatures 30/12/2015

Eduapunts de cap d'any

4 min

Tanquem un 2015 intens, sorprenent, convuls. Un més d'entre tants. El tanquem amb més incerteses que mai sobre els nostres governs, sobre la salut del planeta, sobre la condició humana... I entre tanta incertesa busquem algunes certeses que ens facin de refugi. Fer balanç de l'any té una mica d'això, és voler constatar que en la nostra vida a més d'intangibles també hi ha els tangibles que han donat sentit al nostre dia a dia. En aquests eduapunts d'avui, recullo a través de tres mots compostos, allò que ha estat el nucli de les meves ocupacions i preocupacions tangibles d'aquest 2015 i que han orientat enmig d'un clima "poc habitual per l'època", la meva ruta professional. M'ha semblat oportú compartir-los. EDURELACIÓ Aprendre és un acte relacional. Cap aprenentatge significatiu es dóna sense una relació significativa. Conèixer cada vegada millor com funciona el nostre cervell, ens permet afirmar-ho. En un moment que podríem pensar que l’accés a la informació és a l’abast de tothom i no ens calen intermediaris per a rebre-la, ens n’adonem de la importància que adquireix la relació entre qui és educat i qui educa. Tenir un fàcil accés a la informació no implica variar substancialment la qualitat dels aprenentatges ni dels coneixements. No podem absorbir tot el que veiem, ni tot ho necessitem i menys encara, ens cal aprendre-ho. Aprendre de manera significativa vol dir que el coneixement adquirit el convertim en una eina que ens ajuda a viure millor en el nostre dia a dia, que ens és útil per donar respostes davant els reptes que anem vivint. I en aquest punt necessitem d’algú que ens acompanyi per poder discernir , filtrar i decidir què guardem i què no de tot allò que ens arriba. Les persones a qui atribuïm la capacitat de fer aquest acompanyament són principalment aquelles que veiem com a model de credibilitat i coherència. Aquelles a través de les quals ens podem mostrar tal com som i ens hi sentim acceptats. A través d’elles, arribem a l’aprenentatge significatiu ja que quan l’aprenentatge desencadena experiències positives, els coneixements s’emmagatzemen amb més facilitat a la memòria. EDUEMOCIÓ

La por i l'estrés inhibeixen l'aprenentatge Tenim un cervell preparat per a fer-nos possible la supervivència i és el responsable de fer un primer filtratge de la informació que ens arriba. Ho fa des del seu sistema límbic que és on hi ha les nostres emocions. Des d’allà s’avalua de manera molt ràpida què ens interessa i què no, el que ens provoca plaer i el que no i el que volem evitar o el que volem repetir. El pensament cognitiu es construeix després de passar pel cervell emocional. Tot el que condueix a l’adquisició de coneixement com la curiositat, l’atenció o la memòria o la presa de decisions requereix de l’emoció. Aquest procés avaluador del nostre cervell està molt condicionat pel nostre entorn. Com a éssers relacionals que som, necessitem dels altres per sobreviure. I és a través dels altres que anem modulant una manera d’entendre el món, una manera de concebre’ns a nosaltres mateixos i per tant una manera determinada d’anar vivint les nostres emocions. Això té una profunda incidència a l’hora de conformar l’aprenentatge significatiu. Si entenem que l’aprenentatge és l’eina que ens ajuda a sobreviure millor al llarg de la nostra vida, hem de fer possible, encara més, un procés educatiu que inclogui el nostre sistema emocional perquè, en obviar-lo, deixem d’omplir el nostre particular vehicle del seu combustible principal. Totes les actuacions educatives que es donen a través de l’atenció compartida i de la comprensió empàtica obren aquesta possibilitat que al seu torn obren la porta al coneixement. EDUREFLEXIÓ I en aquest apartat, més preguntes que respostes: Com ha de ser en plena era digital, la trobada entre l’educador i l’educat per tal que es pugui donar l’aprenentatge significatiu? És per condició, el docent, un referent? Ha d’exercir aquest rol referencial? I els altres referents dels nois i noies, quin paper haurien de jugar en el seu procés d’aprenentatge? Com s’haurien de relacionar aquests móns que ja interactuen? Acompanyar ha de ser el verb que ha de definir el docent actual i futur, ara que els docents no tenim el patrimoni del saber? Quina relació hem d’establir entre saber, saber fer i ser? Podem equivocar-nos donant protagonisme a l'educació emocional dins les aules? Podem equivocar-nos no donant espai a l'educació emocional dins les aules? Ens falta més coneixement de la repercussió de les emocions en el procés d'aprenentatge? Quin lloc han d'ocupar a les aules i a casa, els conceptes d'esforç, perseverança , resiliència i responsabilitat que tot procés d'aprenentatge comporta? Davant tenim un any que comença a treure el nas, un any per a seguir-hi pensant, aprenent i avançant. Un any per seguir-nos retrobant en aquest apassionant món sempre incert, sempre incomplet , sempre inacabat que anomenem EDUCAR. Molt bon 2016!

stats