Innocència desnonada

Aquest cap de setmana les notícies han anat plenes de l'anciana de Vallecas que ha estat desnonada perquè va avalar el seu fill. Un drama. El Rayo Vallecano, un club diferent, ha anunciat que ajudaria a la dona en un gest poc comú en el competitiu món de l'esport d'elit. Mentrestant la dama feudal pintada de rosa i exempta de pagar impostos mor al llit -com el general- per allargar una mica més les diverses seqüeles de "La escopeta nacional".

Quan passen coses com aquesta, que tenen aquesta repercussió vull dir, el més normal és que a l'escola els alumnes en parlin i facin preguntes. Fa poc em preguntaven què és un desnonament i els vaig explicar d'entrada què és una hipoteca i com funciona això del benefici dels bancs. La majoria feien cares de no entendre res: segons la llei no escrita de l'hora del pati si tu li deixes tres bales a un amic l'endemà ell te'n tornarà tres i no sis. I tan amics. De la mateixa manera que un dia descobreixen que els reis són senyors disfressats i que els regals els compren els pares o que aquell tros de tronc és precisament un tros de tronc però tunejat, també els tocarà saber que mentre a l'edat mitjana al capdamunt de la piràmide hi havia reis i nobles, avui en dia hi ha bancs, indústries energètiques i farmacèutiques governant a l'ombra d'una colla de polítics ansiosos per fer-los favors i així entrar a formar part de l'elit saltant-se unes quantes pantalles. Favors. I tot plegat molt legal i molt guarnit de democràcia.