Expulsar mestres

A l'escola de Pinell de Brai, un poblet de la Terra Alta, uns pares s'han organitzat per impedir que dues mestres hi facin classe. Sembla ser, almenys això entenc llegint les notícies i escoltant la ràdio, que estan descontents perquè aquestes dues professionals fan servir uns mètodes educatius que ells consideren insuficients. Llegeixo que el Departament d'ensenyament ha intentat parlar-hi però el grup de pares no cedeix en les seves pretensions i exigeix que les substitutes de les mestres (que han demanat la baixa) s'hi estiguin tot el curs. Em desconcerta que algú des de fora consideri que els mètodes educatius de dues mestres són insuficients; m'imagino que aquests mètodes deuen ser els que elles consideren adients tenint en compte el grup, la matèria, l'espai, les infraestructures que es disposen i les normes que regeixen una escola. Entendria que els pares s'enfadessin si hi hagués algun cas de maltractament físic o psicològic però -sembla ser que- no és així. Crec que aquest cas crea un precedent gens agradable per la tasca dels mestres que avui en dia tenim la certesa que si

els pares i l'escola treballem junts els bons resultats estan assegurats en tots els aspectes. L'educació, en certa manera és com el futbol: tothom és entrenador i pot opinar encara que no es tinguin suficients coneixements. De veritat que m'agradaria conèixer més bé el cas de la Terra Alta per parlar-ne en aquest bloc* però crec que el tema principal no és aquest cas concret, el tema és la creixent manca de confiança cap al professorat. Hem d'entendre, i ara parlo com a pare, que no ens agradaran tots els mestres que tindran els nostres fills al llarg de l'escolarització de la mateixa manera que tenim bons records d'alguns mestres i mal records d'altres que ens van tocar a nosaltres. També hem d'entendre que és molt important que si no ens agrada un mestre això no ha d'arribar a l'infant perquè després li estem transmetent la nostra desconfiança; crec que no cal ser gaire espavilat per entendre això. L'altre dia el cotxe em feia un soroll estrany i el vaig portar a l'Albert, el mecànic. Després de deixar-li el cotxe una tarda em va trucar perquè el passés a recollir ja que havia descobert d'on provenia i havia aconseguit posar-hi remei. Em va explicar que s'havia desprès una noséquè de noséon per allà sota el capó i que després de demanar un recanvi va col·locar-lo en un dit i fet. - Gràcies Albert, ja m'ho passaràs pel banc. Adéu, que vagi bé. *Els comentaris estan oberts, si algú coneix el cas de primera mà pot expressar-se. Òbviament podeu explicar altres casos si voleu.