L'apunt docent

Jordi Roca i Font

Explicar la crisi als alumnes

A cicle superior els alumnes necessiten saber coses cada vegada més complexes i l'altre dia em preguntaven què passa amb això de la crisi; fa temps que en senten a parlar i volen saber què coi és, d'on surt, com els afecta. Una opció per respondre seria anar a l'aula on hi ha l'única pissarra digital que té l'escola (dues línies de P3 a 6è), entrar a TV3 a la Carta i repassar uns quants Singulars d'en Jaume Barberà però òbviament cal adequar el nivell dels interlocutors. La meva explicació , més o menys, va anar així:

- Si jo em vull comprar un Ferrari puc anar al concessionari, mirar-ne un que m'agradi i demanar el preu, anar a un banc, demanar els diners, signar uns papers i tornar al concessionari a comprar-lo amb uns diners que el banc em deixa però amb la condició que els torni de mica en mica durant molts anys amb molts interessos. Això vol dir que podré fer-me el xulu amb el Ferrari però cada mes hauré de pagar uns diners al banc i al cap d'uns quants anys hauré pagat molt més del que realment val el cotxe. Si jo fes això no podria pagar la hipoteca, ni l'electricitat, ni l'aigua, ni el gas, ni menjar per la família ni res perquè tot el que guanyés ho hauria de destinar a pagar el Ferrari; no podria ni pagar la benzina per fer-lo funcionar, per tant, ni se'm passa pel cap fer una bogeria d'aquestes i prefereixo tenir un cotxe, una casa i un seguit de coses que em pugui permetre amb el meu sou. Amb els polítics passa una cosa diferent. Ells gestionen els impostos de tothom: quan comprem coses paguem impostos i aquests diners se'n van a un sac molt gran i els polítics a diferents nivells: local, català i espanyol els utilitzen per pagar un conjunt de coses que els ciutadans necessitem com per exemple escoles, hospitals, carreteres, enllumenat públic, pavellons i un llarg etcètera.

2012-05-12 18.10.35.JPG Zoom

2012-05-12 18.10.35.JPG

La diferència entre una persona normal com puc ser jo i un polític és que jo administro els meus diners i el polític els impostos, és a dir, els diners de tothom. Si jo administro malament els meus diners puc perdre la casa, el cotxe i tenir dificultats per alimentar la meva família, puc endeutar-me de per vida; en canvi, si un polític administra malament els impostos no passa res, com a molt la gent s'enfadarà i no el votarà més. D'aquesta manera, la majoria de polítics, per fer feliços els ciutadans, s'han dedicat a demanar crèdits milionaris per fer obres que potser no eren del tot necessàries com per exemple un aeroport o edificis molt cars que no serveixen per a res.

Com que tots els diners s'han de tornar amb interessos i amb els diners del sac que aporta la gent no n'hi ha prou cal fer retallades molt dràstiques o apujar els impostos per tornar aquests crèdits a bancs de països més rics com per exemple Alemanya. I com que els polítics han optat per fer retallades en educació, quan un mestre es posa malalt no envien un substitut fins al cap d'uns dies per estalviar-se pagar-li el sou, per això, quan hi ha un mestre malalt teniu diferents mestres que vénen a l'aula a fer les classes que li pertoquen a la persona que està malalta.

Aquest és un resum de la meva intervenció i després es va anar generant debat i van sortir temes com l'atur, la inflació, el petroli, els bancs, els futbolistes i un conjunt de coses més que us podeu imaginar, o no.