Escenes de parc II

Fa un mes comentava en un altre apunt la necessitat d'entendre la utilitat d'aprendre idiomes. Ara fa poc hem tornat d'un viatge a la bonica Cornwall (Anglaterra) on la meva filla de 4 anys ha pogut gaudir dels parcs infantils anglesos. En un poblet la mossa s'estava gronxant tranquil·lament quan una nena anglesa una mica més gran que ella hi va començar a parlar. Jo observava l'escena des d'un banc i veia com l'autòctona li preguntava a la guiri si volia anar amb ella al tobogan.

La catalaneta no deia res i em mirava tota tímida demanant que intervingués, cosa que no vaig fer. Tot seguit l'anglesa va ajudar a gronxar a la meva mossa una estona fins que veient la relació de parentesc evident entre la nena i jo em va dir: "Aquesta nena no parla el meu idioma" i jo vaig contestar que encara l'estava aprenent. Així, l'anglesa va continuar gronxant-la una mica, aquesta vegada en silenci, fins que sa mare li va dir que era hora de sopar - que d'hora que sopen aquesta gent- i es va acomiadar amb un au revoir després de parlar amb sa mare que devia pensar que fem cara de francesos. El més important de tot això és que la pubilla de casa va entendre que l'anglès també li servirà per relacionar-se i fer amics. Fins el contacte amb la nena anglesa ella vivia el viatge d'una altra manera consistent en: em porten aquí i allà, em donen menjar estrany i em fan caminar molt. Després del contacte potser va entendre que potser també podia ser protagonista algun dia d'una aventura tan emocionant com parlar amb nens d'altres països; i entendre's.