Hi ha feines que et permeten arribar a casa, seure al sofà, obrir una birra i mirar la tele sense que el que hagis viscut durant el dia no et suposi cap problema; després hi ha les feines que, de vegades o sovint, fan que quan arribes a casa et sigui difícil desconnectar de tot el que has viscut. Les segones són les feines en les quals tens més contacte amb persones i per tant amb sentiments. Ser mestre no és millor que ser pintor de parets, jardiner o mestressa de casa; ser mestre és una feina que requereix tenir clares algunes coses com la pressió de treballar amb criatures i tot el que això comporta. Així de clar. Ara amb el Facebook ens hem anat trobant alguns dels que vam estudiar magisteri a l'Autònoma fa quinze anys. N'hi ha uns quants que no treballen de mestre, ni en educació, ni tan sols en feines en les quals has d'estar a prop de persones. Han preferit deixar-ho. Alguns ho van intentar un temps, d'altres van trobar feines "més reconegudes" i d'altres ho van deixar córrer després que l'anomenat síndrome burn-out truqués a la seva porta. Jo els dic que és una feina que m'encanta i que els moments dolents, que hi són i et poden arribar a amargar, mai poden arribar a enterbolir els grans moments, sensacions i gestos que tenim dia a dia treballant amb criatures.
1 min
