Criatures 02/02/2019

I seguim... sense fer cara de pomes agres...

Victòria Cardona
2 min
Braval. Amb bon humor

I seguim... sense fer cara de pomes agres

Amb bon ànim!

I.... nosaltres seguim sense fer cara de pomes agres

Justament perquè és un diumenge fred i ennuvolat penso en fer una pinzellada sobre tenir alegria i bon ànim peti qui peti.

Us deixo una imatge de xerrada amb pares del Raval precisament perquè l’alegria que es traspua és contagiosa, tot i que estic amb pares que tenen forces dificultats per tirar endavant els seus i que ho fan amb bon ànim.

Nosaltres seguim..!

Es tracta de mirar la nostra realitat amb uns altres ulls, potser uns ulls una mica més crítics per superar-nos i amb la mirada a l’entorn més enllà d’un mateix, sense deixar que no ens emboirin l’enteniment ni ens influeixin bajanades que no condueixen enlloc o, si més no, ens fan perdre el temps. No tot el que sentim dir és vàlid per viure feliç, i avui - amb tanta informació a l’abast i amb poc temps per assimilar-la - hem de saber, si cal, posar-ho en dubte i quedar-nos amb el que és essencial, no fos cas que ens enganyessin i perdéssim el bon ànim.

Bon ànim sí, bon ànim!

L’ànim no el trobarem en la dieta miraculosa, en el viatge a una illa paradisíaca, en milers d’euros per comprar-nos el que ens vingui de gust, en una salut de ferro o en l’últim model de cotxe. El bon ànim el trobarem quan estimem el nostre cos mig atrotinat pel desgast de la feina, en la tasca petita a casa i en el lloc de treball on som útils, en el repte de fer allargar el sou per cobrir les necessitats bàsiques i en el despertar-nos d’hora per agrair que estem vius, tot i que ens facin mal tots els ossos.

No oblidin els meus lectors que servidora fa anys que està a l’edat del servidora si no fos per

El bon ànim també està relacionat amb la il·lusió de preparar la sortida de cap de setmana que ens transporta a aquell recó preciós on podem contemplar la immensitat del mar, el cim de la muntanya o gaudir de la companyia dels nostres i de la trobada amb els amics.

Sempre cerquem el recolzament dels nostres i dels amics i ens comuniquem amb ells amb empatía, així rebem la seva.

Recordem que tal faràs, tal rebràs...!

Cadascú pot apreciar el que té de bo, que és molt. El que ens deixi malhumorat ho hem d’aparcar ben lluny, ben lluny. S’aparca, ja que hi ha problemes que mai pots treure-te’ls de sobre, i quan menys ho penses, et volen dominar; però, amb esforç, tornem a deixar-los de banda.

La flexibilitat és fonamental per adaptar-se i tots la podem adquirir fent un esforç mental. Adaptar-se als canvis ens condueix a la serenitat que juga un paper molt important en l’art de la convivencia perquè no som esclaus dels nervis ni dels contratemps. Per tant, res de desànims ni de queixes.

Ja sabem que la convivencia, és un trencalosques.

Cal donar llum moltes vegades on hi trobem foscor i claror on hi trobem ombres. Ja sabem que amb cara de pomes agres no ho aconseguirem...

stats