La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Els nostres avis

Entre el patiment i l'esperança

Els nostres avis Zoom

Els nostres avis / Shutterstock. Diseny Planeta

Espero la teva companyia Zoom

Espero la teva companyia / Shutterstock

El nostres avis

Entre el patiment i l’esperança

 

Si puc evitar que un cor pateixi,

No hauré viscut en va.

Si puc alleujar el dolor d’una vida o guarir una ferida,

No hauré viscut en va.

Emily Dickinson

Benvolguts amics:

Avui tinc el goig d’anunciar-vos que a partir del dia 27 de octubre trobareu a les llibreries o bé per la xarxa - amb e-book - el meu llibre “Nuestros mayores. Entre la esperanza y el sufrimiento”, editat per Luciérnaga, segell de Planeta. El vaig escriure, confinada a casa meva preocupada per la situació que va provocar la Covid-19 i que encara no hem superat. Aquests dies els contagis pugen a Catalunya i a bona part del món i el virus ens fa respecte i tots procurem reduir relacions socials presencials.

El xoc del corona virus ens ha obligat a replantejar-nos les nostres prioritats i centrar-nos en el que és essencial. Aprofitar el moment i ser feliços amb els nostres, ha passat en primer lloc.

En aquest últim llibre meu reflexiono sobre l'empremta que va deixar la generositat de tants herois del personal sanitari, la solidaritat dels voluntaris i la bondat de la gent gran plorant en solitud, enyorant l'abraçada d'un nét que entendreix, l'afecte dels fills i la presència física dels amics. També amb molta tristor per la mort d’amics o coneguts. De tota manera he cercat força sobre el dolor i vaig trobar una pel.lícula que em va animar una mica “Tierras de penumbra”, la recordeu?

També veig aquesta etapa com un temps d’aprenentatge. No som omnipotents i un petit virus ens ha fet créixer personalment quan ens adonem que no ho podem controlar tot i rebaixem els nostres “fums”. Aquest “rebaixar els fums” és una bona peça del trencaclosques de la convivència perquè rectifiquem quan convé i escoltem més els nostres.

L’ego es redueix. Relativitzem els problemes personals ja que ens colpeja el patiment dels malalts, dels grans que estan sols o dels que no tenen feina. Cadascú de nosaltres tenim algun impacte personal i diferent per millorar interiorment, els que us he anomenat només són petits exemples.

Malauradament avui, tot i que sembla que estem més preparats per tractar la malaltia, tenim prous dificultats amb la irresponsabilitat d’alguns que “fan de les seves” i no eviten contagis. I ens dolen molt aquestes actituds!

Tot i això i perquè som més forts del que ens sembla, no perdem l’esperança – motor de la nostra vida - i valorem més les coses petites, així com alguna mirada d’afecte que ens parla d’estima a sota d’una mascareta que ens protegeix a nosaltres i als altres.

Confio que sabrem adaptar-nos a un món nou en el qual la forma de vida escollida pot canviar sense avís ... ja res serà com abans. Aprendrem a utilitzar la flexibilitat adequada. Els nostres majors mai més poden viure la solitud i haurien de saber-se sempre estimats i acompanyats.

Al blog de Criatures i tenim molts pares joves que es preocupen dels avis i dels fills. El nostre futur el trobem acollidor quan veiem l’actitud valenta de tantes famílies que fan mans i mànigues per seguir amb optimisme i bon humor en aquest món revoltat.

De moment no puc convidar-vos a cap presentació presencial del meu títol i em sap greu però sé que alguns de vosaltres l’encarregareu per la xarxa o el cercareu a la vostra llibreria.

Una abraçada i moltes gràcies.