Bon dia de la feina i que ni hagi per tots, aviat!

Bon dia de la feina i que ni hagi per tots aviat. “La feina és, gairebé sempre, una preocupació: quan en tens la pateixes la majoria dels dies; quan no en tens, el desconsol encara és més gran perquè no hi ha pitjor feina que buscar-ne”. Milde Poncelas Certament que amb aquesta frase reconeixem que avui molts i molts d’aturats pateixen per no tenir feina. Cada dia es van acomiadant més persones del llocs de treball i molts joves han de fugir del país a cercar-ne alguna. De tota manera no és aquest el tema que vull comentar sinó com podem educar els nostres fills en el sentit del treball, d’una banda per organitzar-se i per fer millor la seva de cada dia i de l’altra que ni l’èxit, ni el rendiment, ni el poder del diner són comparables a tenir la consciència tranquil·la per la feina ben feta de cara a millorar personalment i, també per a millorar la societat. Tenim prous exemples de corrupció avui com per comprendre la gravetat de embutxacar-se diners sense suar-los. La meva mare sempre ens va recordar a casa meva era important poder dormir bé per tenir la consciència amb pau. Hem de fer veure als fills que treballar és genial! Malament si ens escolten dir: “Tinc ganes d’encertar aquesta rifa per no tenir de treballar mai més”. El missatge que els donem és que treballar és una desgràcia quan el treball ens dignifica i realitza. Res pitjor pels fills que veure que els pares sospiren per aburgesar-se. Cada dia escoltem dels nostres companys de feina, de la família, dels veïns, fins i tot dels que s’han trencat una cama, que han de córrer, tots tenen pressa. De bon matí ja empenyem als petits a l’escola amb un “corre, corre, que farem tard..!”. Es fa palès, d’una banda, que hem d’ensenyar a pensar i a reflexionar i de l’altra, que si ens organitzem millor (l’agenda sempre és bona aliada), i aprenem a ser tots més diligents, potser ens quedarà temps per conversar. Un cop escrit el que hem de fer a l’agenda es fa una cosa desprès de l’altra amb menys sensació d’estrès. Ensenyem també als infants i joves a preveure i a organitzar-se amb detalls pràctics: ser aplicats en el moment de fer els deures de l’escola, deixar preparada la motxilla per l’endemà o recordar si els han demanat quelcom a l’escola extraordinari −no fos cas que ens demanin al mati dos pots de iogurts buits per “manualitats” i no en tinguéssim cap− o fer l’encàrrec que tinguin adjudicat a la llar, i ser constants per acabar el que s’ha començat. Escriure’s el que han de fer per determinar el temps que han de dedicar a cada assignatura, pot ajudar a concentrar-se millor i augmentar el temps de descans. Cal que els pares tinguem present, per exemple: No perdre el temps, per poca organització o planificació. Ser puntuals. Els altres també tenen feina. És fonamental fer entendre als adolescents que la feina és necessària com un servei als altres i a la societat i per cobrir les nostres necessitats bàsiques d’habitatge, alimentació, escola, cultura; per això els adults treballem i alhora ho passem bé i ens realitzem. És un estímul per a ells, per ser aplicats en el temps d’estudi, ja que la l’obligació dels infants i adolescents és instruir-se a l’escola i aprendre uns coneixements de cara al dia de demà. Ells i elles es troben més motivats si els hi diem que podran triar el que desitgin fer o admetre una orientació professional per saber quines aptituds tenen més desenvolupades. Pensem que sempre ens ha de quedar molt clara una idea: transmetre als fills i filles que treballar és quelcom que ens resulta enriquidor, que ho passem bé i, davant seu, no hem de fer comentaris dels amics o coneguts valorant com una meravella el fet de tenir molts mitjans materials. Treballar només per acumular diners no seria molt trist? Podríem passar la vida esgotats per aconseguir-los, no podent respirar ni gaudir de la família i altres belleses que proporciona la vida i quan fóssim més grans haver-los de gastar en medicines per l’efecte de l’estrès.

Afegeixo que, alhora, per fomentar l’agraïment és fonamental fer veure fets reals: el pa que mengem diàriament al matí gràcies als forners que han treballat de nit, la feina que han tingut l’avi i l’àvia quan ens han convidat a dinar, la dedicació d’una persona queajuda a les tasques de les llars i no té a prop als seus per estar obligada a deixar-los al seu país llunyà, necessita guanyar aquí diners per aconseguir reunir-los a tots. I tants altres exemples que trobem i podem fer veure als nostres i motivar-los per ser més agraïts pel que tenen. Tampoc podem deixar de banda un altre aspecte: quan els nostres joves han acabat el batxillerat és interessant fer-los veure la seva necessitat d’incorporar-se a fer tasques de voluntaris; es trobaran gratificats, no rebran diners i entendran millor el valor del treball. És, alhora, un bon entrenament per la seva futura entrada al món laboral. Tinc dues pel·lícules a la meva videoteca que m’agrada veure amb els néts petits -dels que no ens havia araescrit (més preocupada pelsaturats, la feina ben feta, els corruptes, actituds dels pares o adolescents). Tinc, us comentava,“La tortuga i la llebre” de Disney i “Bitxos”, de Pixar Disney. Avui potser les mirarem, una bona manera de valorar la feina de les formigues o la constància de la tortuga. És per allò de conservar el que es pot conservar del temps d’abans. Anys enrere, quan no existia la televisió, s’anava al cinema, es llegia i s’escoltaven contes en els quals s’hi afegia el model pràctic que calia seguir en situacions concretes per aprendre el valor del treball, era el que actualment en dirien la moralina. No sé perquè em diu el cor que ho podem passar d’allò més bé. Bon dia festiu!