Jane Goodall: premi merescut, llibre recomanable i heroïna necessària

Jane Goodall. Flamant Premi Catalunya. N’havíeu sentit a parlar? Avui a una tertúlia de la ràdio, d’entrada, ni tan sols sabien si era un home o una dona, i en pocs segons la conversa –dels mateixos xerrameques que influencien diàriament l’opinió pública en tota mena de temes- ja anava de brometes fàcils sobre micos i mones i la nostra condició de primats. Jijí, jajà. El país que tenim dóna uns premis que no es mereix (el país, vull dir). Però benvingut sigui el guardó, si serveix perquè la Jane Goodall entri fugaçment a les nostres vides, encara que sigui per un parell de titulars, uns pocs posts, quatre piulades i algun minut de telenotícies. Pujo encantat al carro de la celebració, si amb això contribueixo humilment a escampar el seu missatge. I ho faig, des d’aquest petit blog, referint-m’hi com a pare (en el sentit –que el té!- d’educador). És com a pares –de fet, va ser la mare...- que vam recomanar a l’àvia un bon llibre per regalar als néts –els nostres fills-, per Sant Jordi: “Primates. La intrépida ciencia de Jane Goodall, Dian Fossey i Biruté Galdikas”, de Norma Editorial. I vam gosar erosionar l’ajustada victòria del català en la disputa anual de llibres més venuts, perquè el llibre el vam trobar en castellà. Que per cert, practicar-lo –llegint en aquest cas-, no tan sols és inocu, sino que fins i tot enriqueix les neurones i l’esperit! (sobretot si la lectura és aquesta). Un llibre molt bonic, que explica, en vinyetes i de forma amena, la història d’aquestes tres científiques, allà al segle XX... Com comencen a semblar-ne, de llunyans, els herois –heroïnes en aquest cas- d’aquell segle, de vegades! Tres noies valentes, intel·ligents, intrèpides, que no van dubtar a deixar el comfort occidental i endinsar-se a la selva per estudiar –i defensar- ximpanzès, goril·les i orangutans, els nostres parents més propers. Tres noies que ni volien ser princeses, ni més guapes que les altres, ni més riques, ni tan sols triomfar, en el sentit que li ha donat al terme la “Operación” dels darrers anys. Els calen, als nens, lectures com aquesta. I heroïnes com la Jane Goodall. Ja de petits els nostres fills van quedar captivats per una foto, en blanc i negre, en un dels primers llibres de la Jane Goodall, on apareix dutxant el seu fill, amb un bidó d’aigua, en un campament dins el mític crater del Ngorongoro, a Tanzania, on estudiava animals tan poc glamourosos com hienes i licaons. L’antítesi de l’univers de luxe sintètic de la Barbie i en Ken, de tanta tonteria materialista, banal i sexista a la qual tanta gent exposa els seus fills hores i hores cada dia, delegant al Disney Channel o al Toys’R Us la construcció de l’imaginari i els referents dels nens d’avui, dels ciutadans de demà. La vella Jane... intrèpida, sàvia i plena d’arrugues. Heroïna necessària, també per als més petits, i accessible gràcies a aquest llibre que us dic. Benvingut premi, i l’enhorabona als que han decidit donar-l’hi.

PS: Si us han vingut ganes de veure ximpanzès de ben a prop, contacteu amb la gent de la Fundació Mona