Criatures 19/01/2011

Catxalot, no pas balena... les coses pel seu nom!

2 min

Hem estat uns dies a cals avis italians, i per fer una mica de país, i passar una tarda, els nens es van mirar la peli de Pinocchio –que posats a començar a dir les coses pel seu nom, en italià es pronuncia “Pinòquio”, no pas “Pinotxo”. Gran expectació en el moment de l’arribada de la balena. I certa perplexitat del nostre fill de quatre anys: “Això no és una balena! Això és un catxalot!!!”. De seguida, neguitós, em va preguntar com es deia en italià, per comunicar als seus cosins, pobres analfabets naturalistes, la seva important descoberta: la tan anunciada balena (es diu igual en italià), era en realitat un “capodoglio”! Els cosins al·lucinaven: allò no era una balena? -No, és un catxalot, no veieu que té dents, i no pas barbes?! Cadascú té les seves dèries, també és veritat: pel nostre fill el Ferrari i el Porsche de joguina dels cosins, són “cotxes”. I tampoc en faig bandera –tot i que us confesso que ja m’està bé... No dic que tothom hagi de saber distingir un catxalot d’una balena –no costa pas tant-, però sí que crec que tendim a infravalorar la capacitat dels nostres nens, per menuts que siguin, per absorvir informació precisa, enriquir així el seu disc dur i prendre consciència que viuen en un món divers i ple de matisos. No és el mateix un pi que una alzina, coi, per què en diem “arbre”? I estareu dacord amb mi que hi ha més diferències entre una escòrpora i un llobarro que entre dos jugadors de futbol; així, perquè als primers els diem “peixos”, i als segons, Messi i Puyol? Si nosaltres com a adults no sabem distingir uns i altres, potser que ens hi posem i compartim amb els nostres fills la descoberta, més que perpetuar la nostra ignorància -o la nostra mandra- i transmetre-la, orgullosos, a les nostres pobres criatures. Tenim la sort de viure en un planeta amb –encara- una diversitat biològica meravellosa, de tenir -encara- una llengua amb milers de mots per donar-li nom, i condemnem els nostre fills a viure en un món empobrit fet de “coses”: d’arbres, peixos i ocells, quan no, directament, pajarracus. Que d’aquests últims, per cert, n’hi ha un a Itàlia que fa por. Com deia la portada del diari l'Unità, l’altre dia, amb una gran foto del sinistre primer ministre: “Tenete le bambine a casa!

stats