Històries Menudes

Històries Menudes
Mireia Marés Vergés

El lila és de nenes

El lila és de nenes Zoom

El lila és de nenes / il·lustració Gargot

El lila és de nenes

L'adolescència de casa es prepara pel 8 de març. A poc a poc la seva habitació es va vestint de pancartes de lletres liles amb lemes suggerents.

-què fas?- sento que li pregunta el tercer.

-em preparo per la "mani" del dia de la dona. Tu també podries venir, si la mama et deixa.

-i de què va?

-va de ser dones.

-i què hi pinto jo?

-què vols dir???

- que sóc un nen, no una nena!- puntualitza tot ofès.

-escolta'm bé- sento que diu amb un to entre tendre i autoritari- aquesta mani no és de dones, és per les dones. Perquè es reconegui d'una vegada que és la diferència que ens fa iguals. Ho entens?

- em penso que no. A més, ho fas tot lila, i el lila és color de nenes.

Una tempesta silenciosa envaeix l'aire. Algú compte a deu.

-mira, hauríem de començar per entendre que no hi ha colors o coses de nen o de nena.

-però a mi no m'agrada el lila!

- i què? Pots triar si vols un jersei lila o no, veritat?

-si!

-doncs això és el que volem nosaltres. Poder triar.

-tu tries la teva roba també.

-bbbbrrrrrr com t'ho explico? Mamaaaaaa ajuda'm.

La més menuda s'afegeix a la conversa amb una  frase que té una contundència lapidària -mentre ens calgui sortir al carrer és que les coses no van bé- i marxa.

-mamaaaaa- sento cridar a l'adolescència desesperada.

- no entenc res, diu el petit.

I jo, que sóc dona i que he après, a força d'anys i de cops, que la veritable lluita la portem a dins, sense pancartes ni lletres liles, faig com qui no ho sent i agafo un llibre mentre li recordo al preadolescent que li toca la cuina i al seu pare que hi ha una rentadora per estendre. 

Però sé que baixaran i que seguirem la conversa al voltant de la taula i que uns i altres trobarem l'espai on ser sense diferències.

Tot canvi començar a casa. I no. I si. El lila és color de tota aquella que se sent amb dret de ser qui és. 

Ja sigui nen, ja sigui nena.