Històries Menudes

Històries Menudes
Mireia Marés Vergés

El Cap d'Any

El Cap d'Any Zoom

El Cap d'Any / il·lustració Toti Toronell

El cap d’Any

-Altra vegada cap d'any eh, mama!- em diu el preadolescent ensopegant amb les maletes de vacances i els llibres pel nou curs.

-si, a punt?- li deixo anar amb mitja rialla.

-tu sempre vas al revés del món, ho saps no, que els altres ho celebren al desembre?- m’etziba sorneguer. 

-nosaltres no som els altres i ho saps. Aquí l’any nou comença ara, quan el món es pentina altre cop per encertar un nou curs amb tot el que això comporta.

Per avançar- li dic- cal aturar-se.

I abans que els rellotges tornin a manar, els extraescolars s’imposin i els dies s'allarguin com xiclets, ens aturem.

Nosaltres ens aturem. 

Ens mirem als ulls tots sis i posem paraules als propòsits del nou any. Si, aquí l’any nou comença ara, sense campanades ni raïm, sense el primer anunci o el cotilló de torn. 

Asseguts parlem de les pors del nou curs, dels canvis, de les expectatives, del que podem aportar a la resta per a fer més planer el camí o del que la resta ens pot donar quan tot es torna pujada. 

Plorem, de vegades plorem i ens abracem, plors que es tornen rialles i nervis, però encara que ens vingui per davant tot un repte, sabem que som un equip, i que mai defallirem si seguim fent amb amor el camí que hem escollit per separat, però que d’una manera o altra farem plegats.

Creieu-me si us dic que no hi ha millor moment per celebrar l’entrada del nou any, per fer llistes, canvis i decorar somnis, perquè si ens entestem a posar dates als calendaris, aquesta és la més encertada. 

Ah - i només a mode d'aclariment, el raïm, ara, està boníssim- ho dic pels més nostàlgics.

Feliç any nou a tothom i que els Déus us siguin propicis.