Històries Menudes

Històries Menudes
Mireia Marés Vergés

Canvi Climàtic

Canvi Climàtic Zoom

Canvi Climàtic / il·lustració Gargot

Canvi Climàtic

És el sant de la més menuda i tot  i el confinament o precisament per alleugerir el confinament li hem regalat una cua de sirena.

Fa una mitja rialla i dona les gràcies.

-que no estàs contenta?- li dic, havent-me fet fet expectatives més exagerades.

-si...

-et veig seriosa- insisteixo

-és que em costa més riure, ara.

-ara? Què vols dir?

-no sé, sento com si a dins meu hagués passat un canvi climàtic. Ja estic contenta però hi ha alguna cosa rara que no em deixa riure gaire. És com si estigués contaminada.

Me la miro pensativa. Fa dies que jo sóc la companya de jocs, jo i la seva amiga darrere de la pantalla -una hora al dia-.

-només estic ennuvolada- puntualitza- no pateixis, és que de vegades no sé com reciclar-me per dins.

Aposto per donar-li espai sense abans però, fer-li una abraçada i em deixa anar:

-aquesta quarantena ens ha canviat a tots mama, jo sóc més seriosa i tu més petita.

-més petita?

-si,mai t'havia vist jugar tant. També té coses bones, veus?. Potser ens haurien de tancar una vegada a l'any, tu series cada cop més jove i jo, això ja no m'agrada tant, cada cop més gran.

-i els núvols que sents per dintre?- li dic jo

- els núvols tard o d'hora marxen i surt el sol. Aaah- hi afegeix- i quan surti nedaré com una sirena sense port.

I què sinó?