Fa 10 anys em vaig convertir en mare. No l'havia dut a la panxa, no havia sentit com creixia a dins meu tot i haver estat al costat d'ella des d'abans que aparegués, però quan vaig preguntar "aquesta és la meva?" i la llevadora me la va posar als braços, es va connectar l'endoll. Vaig notar com apareixia un neó fantàstic on posava M A M A amb una lletra lligada preciosa. El millor de tot: ella i jo també ens vàrem connectar.
El 3 de febrer de 2010 entre els milers de persones que se sentien més felices a tot el món, estava jo, sostenint a la meva filla, que amb prou feines pesava 3 kg, que em semblaven una barbaritat. No sabia gairebé res de ser mare, no em podia imaginar que aprendria tant i encara menys que tindria la sort que ella seria tan maca, sobretot per dins.
Unitat i desena. 10 anys. Dues xifres. Ja és gran.
