Els més guapos del món

Els meus nens

0

ESTIRADA COM SI RES

Ha passat. Ha estat increïble. La veritat és que no era un moment que estigués esperant en aquell precís instant tot i que quan he estat conscient del fet en si, m'ha fet feliç, he somrigut i he seguit estirada com si res.  He sentit el cabell xop, l'escalfor que la tovallola desprenia al meu cos, el tacte de la gespa als talons i ells de fons: amunt, avall, bomba, vine, vaig... Han hagut de passar un segons fins que m'he adonat: E S T I C     E S T I R A D A    A   L A    P I S C I N A !!!! Feia 8 estius que un dia o un altre s'escapava la típica frase entre observació de la realitat i...
0

P L À T A N S

Jo estava convençudíssima que a partir del moment que em posessin la meva filla als braços una llum divina m’il·luminaria i passaria a ser una mare, però una mare de les que t’abraça, cus, t’ensenya a muntar en bici, fa una paella per llepar-se els dits, arregla l’aixeta de la pica o t’explica que és important dir com et sents. El cas és que fa 8 anys em vaig estrenar amb l’etiqueta de M A R E i encara tinc problemes per obrir un plàtan amb les mans. Tinc sort que la nena és traçuda i alhora bona germana i filla, i ens obre els plàtans al nen i a mi. Però malgrat segueixo esperant que els...
0

I ARA QUÈ MAMA?

Darrerament els meus fills intenten entendre què volen dir Llei, Jutges, Votar, Il·legal, Injustícia, Dignitat, Respecte, Desproporcionat, Policia Nacional, Pilotes de goma, Vaga i algun insult que se m'ha escapat voluntàriament. La setmana passada la nena amb només 7 anys va tenir la lucidesa de pensar que Si fos presidenta no deixaria que la policia no deixés votar a la gent. Ahir patia per si hi havia Mossos que volien que la gent votés i els ho havien d'impedir. Pobrets, deia. Avui ha vist plorar a una professora: No sé si estava emocionada o trista... M'ha dit. I demà si no fos pel...
0

RECORDS DE LACTÀNCIA

Em diuen que és el millor del món però al principi em sembla una tortura. Fins que ens acomplem. Nosaltres tenim sort i ens acoplem. Llavors no em sembla el millor del món però sí és especial i maco. Increïble veure com sóc capaç d'alimentar el meu fill sense caçar, plantar ni anar al super. Del pit. Animal. Instintiu. Salvatge. Dolç i tendre. Íntim i públic, perquè nosaltres som molt pràctics: Quan té gana directe al pit, si plora al pit, per dormir al pit... Cada hora i mitja, de nit i de dia. No sé quan temps estem així però les nits es fan eternes. Encara ara de tant en tant m'explica...
0

Pes enclusa

Al tram tinc al davant a una mare. Està donant el pit a la seva filla. Calculo fatal aquestes edats però deu tenir uns 4 mesos, la nena. S'adorm.  Recordo la sensació quan arriba la pesantor de cop, deixes de sentir que xucla i li cau el cap. Sents l'escalfor que desprèn. No pots deixar de mirar-lo. És el teu bebè, és dolç, és tendre, suau, preciós. Et sents forta i tova. La fortalesa d'haver crescut el que més t'estimes a dins teu i la delicadesa de les emocions infinites que et traspassen i arriben a tots els racons.  Somric amb anyorança sabent que només em queda el record. A casa...
0

MENJATS PER LA BESTIOLA

Miro el rellotge i són les 6. Des que m'he desacostumat a què em despertin abans d'hora em fa una mandra terrible aixecar-me.  - Mamaaaaa!!!!! - Ja vaig... Me'l trobo destapat i el coixí per terra. Mentre ho recol·loquem tot m'explica el que li ha passat:  - El bixacarracu se m'ha menjat!  - Tranquil fill, estic aquí - L'abraço i li faig un petó - Era un malson... - No, que a tu també se t'ha menjat!!!  M'imagino el que s'imagina, els dons plens de baballes mig verdes dins la panxa de la bestiola. Entenc la seva desesperació.  - Però no era de veritat, ho has somiat. Estem a casa, a...
0

Les amigues

Sortint de l'escola la nena, el nen i dues amigues d'ells proposen venir a casa a jugar i quedar-se a sopar. L'altra mare i jo ens fem pregar una mica tot i que des d'un principi ens hem mirat sabent que ho faríem. Després d'uns quants Sispli, Sispli... Que estic desitjant que passi la moda del Sispli, hem dit que sí amb una única condició, aparentment fàcil però que a la pràctica costa molt: No crideu, si us plau :) Evidentment han dit que Sííííí!!! Hem estat de meravella. Els nens han jugat a l'habitació i al menjador. De tant en tant venien i em demanaven alguna cosa però han anat fent...
0

TIÓ SOROLLÓS

-Mama, mama!!! S'ho ha menjat tot!!! -Avui també?! -Cagarà molt, segur... Arriba el nen. Són les 8 del matí. No em vull ni imaginar els nervis i l'emoció d'aquí a 12 hores.  -Saps què?  -Què?  -Aquesta nit l'he sentit- Diu ella convençuda- Un soroll com d'estar menjant... -Com el monstre de les galetes?- Pregunta ell encuriosit. -Sííí, així Nyamnayamsowrlska.  Són un espectacle: -Segur que tenia molta gana. I aquestes mandarines són boníssimes! -Creus que cagarà tot el que vols?  -No ho sé. Espero que sí... -Com pot ser que sempre cagui llibres? Els altres regals canvien però sempre hi...
0

SÍ PERÒ NO

Estic de Rodríguez amb els nens.  Anem bastant bé de temps. Estan vestits i els falta poc per esmorzar.  - Vaig a dutxar-me. Tardo 10 minuts. Seguiu esmorzant. Segur que quan torno ja heu acabat.  Agafo l'aparell de ràdio perquè sóc de transistor. Podria tenir una ràdio a la cuina, un altra a l'habitació i al bany però m'agrada passejar-la d'una banda cap a l'altra, constantment conscient que l'escolto perquè vull.  - No, mama! Deixa'ns la ràdio, si us plau.- Segur? - Sííííí!!! Em sorprèn. Són dels que fins fa 4 dies em demanaven que traiés les notícies, que Quin rollo, que Volem música......
0

Les 9

Falten 5 minuts per les 9 i ens fiquem al llit. Encara no saben les hores però la nena va fent els seus càlculs. A les 8 recorda que és l'hora que s'anaven a dormir a Florida i que falta 1 hora perquè ells ho facin aquí. A les 9 calcula que dormiran 10 hores i a les 9 i 5 minuts només sento dues respiracions profundes.  Res.  Silenci absolut. S'ha acabat repetir contes, estar 3 hores explicant el que més o menys ens ha agradat del dia, cap nena demana al germà que calli, ni cap germà  repeteix el mantra No vull dormir, Per què fem el mateix cada dia?, Jo no tinc son, Però si no és de...

Olga Vallejo

Abans jo era jo, ara sóc la mare dels nens. Els fills arriben i ho revolucionen tot: les hormones, la parella, la son, les prioritats i el cervell, on tinc el compartiment fills que bull a tota hora. Aquí i al blog www.elsmesguaposdelmon.com comparteixo idees, descobertes, pensaments, reivindicacions i alguna cosa més relacionada amb fills, pares i mares.

Segueix-me a les xarxes