Cada cop passa més sovint, el nen parla i no sé què diu. Li dic i repeteix. Res. Normalment amb el segon intent sóc capaç de saber si m'està parlant en anglès o en català. Miro a la nena. - L'has entès? - No. - Jo tampoc. - Què has dit? -Li pregunta. Ens mira com dient M'esteu prenent el pèl? - Què vols dir? Comença a explicar i se'ns encén la bombeta. - Ah, que Els nois no tenen por? - Clar! Què et pensaves que havia dit? - No sé fill... Com ara parles una mica estrany. És Els nOis nO tenen pOr. La germana se li planta al davant: - A veure, digues NOis - NÆis - És amb O. NOis. Riu. - Les O's en català són diferents de les O's en anglès. No cal que facis les O's com si diguessis Hæt Dæg. - Per què no m'enteneu mama? - Perquè parles una mica diferent, fill. No pateixis, quan tornem a Barcelona tornaràs a fer les O's en català. Té nassos, jo vaig tardar 20 anys en saber fer una O oberta i el nen les fa tan obertes que semblen A's.

stats