Sortint de l'escola la nena, el nen i dues amigues d'ells proposen venir a casa a jugar i quedar-se a sopar. L'altra mare i jo ens fem pregar una mica tot i que des d'un principi ens hem mirat sabent que ho faríem. Després d'uns quants Sispli, Sispli... Que estic desitjant que passi la moda del Sispli, hem dit que sí amb una única condició, aparentment fàcil però que a la pràctica costa molt: No crideu, si us plau :) Evidentment han dit que Sííííí!!!
Hem estat de meravella. Els nens han jugat a l'habitació i al menjador. De tant en tant venien i em demanaven alguna cosa però han anat fent la seva. Dues hores jugant! M'han fet bastanta enveja. Mentrestant la mare-amiga ha fet un parell d'encàrrecs i jo he buïdat rentaplats, he recollit l'estenedor i quatre coses més. A les 19h tenien el sopar a taula. Han fet ronda de pipí i mans netes. I allà estaven els 4 menjant com nens grans, que ho són. He agafat una cadira i m'he assegut amb ells. Ha estat un regal. Hem parlat del que els agrada menjar, de la coreografia de les classes de ball, la música que escolten i he fet el burro amb el Shake it off. Se m'ha passat volant. M'ha encantat. La cirereta quan la mare-amiga ha vingut i hem près una cervesa mentre ells tornaven a l'habitació a jugar. És ben bé que cal ben poca cosa per estar a gust.
