Ara fa un any estàvem de Setmana Santa per Zamora. Feia temps que havíem anat al llac de Sanabria sense els nens i volíem repetir amb ells. És la primera vegada que dormim els quatre d'una tirada. El primer dia creiem que estan massa cansats, el segon que és casualitat, el tercer un cop de sort... Passen les nits i comencem a creure que està passant, que per fi ens ficarem al llit i descansarem sense interrupcions. No saps perquè però t'atreveixes a confiar que es repetirà, que es fan grans i ja toca. Sent optimistes podríem dir que seguim així, tot i que quan no són naps són cols, un dia és mama tinc pipí, un altre tinc por, després tenim l'opció mocs i la de malalts de veritat, la de no saps què passa però s'aixequen i venen al teu llit, la de es desperten abans, massa abans del que hauria de ser, i no fem set nits d'una tirada. El millor? La sensació. Ara fa un any. El temps passa massa ràpid.
1 min
