El meu millor dia de platja

Hem anat a la platja amb uns amics. Repetíem lloc. És un dels meus preferits tot i ser de la costa de l'atlàntic. M'agrada tot: la sorra, la fondaria, la temperatura de l'aigua, la vegetació, la poca construcció, els blaus i els verds. Quan entràvem per la passarel•la hem vist una tortuga. No em podia imaginar que seria un senyal del que vindria després. Ha estat un dels millors dies de platja de la meva vida. D'entrada sembla molt exagerat perquè en general quan vas a la platja estàs bé. És oci, trobar-te amb amics i família, tries amb qui vas, estàs a un lloc que t'agrada, t'oblides dels mals de cap, estàs en contacte amb la natura i sembla que tothom està de bon rotllo. No tinc un rànquing de satisfacció, de fet no faig llistes de res, però la sensació d'estar bé ha estat tan forta que he començat a pensar en dies de platja. Fins i tot assumint que l'experiència sempre és bona, la d'avui ha estat excepcional. No ha passat res de l'altre món, ens hem banyat, hem jugat a la sorra amb els nens, molta protecció solar, entrepans, aigua, un passeig, ocells, peixos, molta sal i la nena. He rigut tant amb la meva filla, m'ha fet riure tant, hem fet tantes tonteries i he surfejat tan poques onades! Ha estat una estona de les que connectes amb algú, quan no importa ni l'edat ni a on estàs, res, només el fil invisible que t'uneix a l'altre. Un d'aquells moments especials que els recordes i somrius.