Criatures 12/10/2015

Deixa’m expressar-me per a poder sentir

2 min

"No podem controlar les emocions o les situacions que experimentem, però podem escollir com respondre a aquestes” (Gary Zukav)

Està plorant, plorant de valent. Sembla ennuegar-se. La mare està perdent la paciència i li demana que calli, que no plori. El nen, de no més de 5 anys, no aixeca la mirada. Sanglota i la seva respiració és forçada. S’allunya entre la gentada, arrossegat per la mà de la mare. Si nosaltres, els adults, en situacions en què davant d’un conflicte no hem sigut capaços d’expressar-nos amb paraules i ens hem deixat emportar per l’emoció que ens ha envaït en aquell moment... podem fer-nos una idea de les dificultats que pot arribar a tenir un infant, (que encara no ha assolit el vocabulari o no és capaç d’identificar el que sent), per a explicar el per què plora, el per què pega o el per què no somriu? Davant d’algunes reaccions infantils, podem cometre l’error de diagnosticar i jutjar sense conèixer, prèviament, quines emocions desemboquenen les diverses actituds que tant preocupen els pares i professionals de l’educació. Les emocions, conseqüència de les múltiples sensacions, són reaccions naturals que ens haurien d’ajudar a respondre i entendre el que està succeint. “Quan comença a plorar no hi ha manera”, “quan s’enfada es torna molt agressiu”, “roman en silenci, no li puc treure paraula”,són frases que sovint escoltem quan en moments determinats no controlem una determinada situació amb els infants. Quan les paraules són absents, hem d’escoltar amb els ulls la mirada del nen i tot allò que ens diu el seu cos. Cal detectar en quin moment s’ha desencadenat aquesta reacció, com es manifesta i si algú o alguna cosa interfereix, per tal de saber què és el que li suscita a respondre de tal manera. Ajudem-los a identificar el que sent en aquell moment. Si la Laia plora, està molt bé que aconseguim que deixi de fer-ho, però té dret a conèixer que està trista i té dret a plorar. Si l’Àlex pega té dret a saber que en aquell moment està rabiós. Si l’Anna no parla té dret a reconèixer que ho fa perquè té por. Tot i que aquesta tasca no és fàcil, és molt important per dos motius principals: per una banda, quan les emocions són reprimides s’estanquen en el nen, convertint-se en emocions negatives que construiran obstacles per a un sa desenvolupament motor, social, cognitiu i afectiu. D’altra banda, les emocions a llarga durada es converteixen en sentiments. I els sentiments, a diferència de les emocions, són més difícils de reconduir. Per a identificar aquestes emocions i aconseguir que els infants prenguin consciència del que senten, com ho senten i rectificar, si escau, necessiten expressar-se. És necessari, doncs, oferir la llibertat i el temps necessari per a fer-ho. Com va dir Max Van Manen, "Els infants no són aquí per a nosaltres. Som nosaltres que estem aquí per a ells".Ajudem-los a expressar-se i reconèixer les seves pròpies emocions.

stats