La manera més ràpida d’esbrinar si ets feminista és la següent: posa la teva mà dins dels pantalons. a) Tens una vagina?, i b) Vols que sigui responsabilitat teva? En el cas que hagis respost que sí a totes dues preguntes, felicitats! Ets feminista.
Caitlin Habiten
De tant en tant recordo el meu propòsit d’ara fa dos anys, quan ben segura de mi mateixa m’advertia: ara que el tens a dos minuts de casa, no hi ha excusa, aniràs al gimnàs dos o tres dies a la setmana (mínim). Però bé, al cas, els dos o tres dies al mes que hi vaig surto pensant que es tracta d’un recinte digne per dur a terme estudis científics que donin resposta a cabòries que segurament a molta gent turmenten. Per exemple: són necessaris els brams guturals en aixecar i baixar les peses?; per què el deliri de fer-se milions de selfies mentre caminen per una màquina?; no és denunciable que la persona que tens al costat a l’el·líptica vagi escampant suor a tall d’aspersor? L’última anècdota viscuda, a diferència de la gran majoria (3 o 4 hores al mes al gimnàs donen per a molt) ha sigut la més còmica i sensata:
Les dutxes, tot i que separades, són obertes i aquest fet ha desenvolupat el camp d’observació de l’Anna, una nena que per primera vegada ha anat a la piscina del gimnàs amb la mare. I allà érem unes sis dones examinades minuciosament sota la seva atenta mirada. De la seva observació n’ha extret un dubte que era realment urgent resoldre:
- Mama, per què aquesta senyora té la petxina calba si és molt gran més que jo?
Evidentment, la seva pregunta ha generat entre les que hi érem presents una alta expectació en la resposta de la mare:
- Anna, bonica, dissabte passat per què vas anar a la perruqueria quan et deia que podíem esperar que tinguessis el cabell més llarg?
- Perquè volia tallar-me’l.
- I per què te’l volies tallar?
- Perquè el volia més curt.
- Doncs ja tens la resposta, patufeta. Una dona amb els seus pèls a la petxina fa el que vol. Tens alguna altra pregunta?
La resposta de la mare ha revolucionat l’espai amb somriures de complicitat. L’Anna, semblava haver-ho entès perfectament, limitant-se a exposar el seu següent dubte, també molt urgent:
- Què hi ha per sopar?
