El món als 15 anys

Emma L.

4rt d’ESO, un curs enfocat cap al batxillerat i les competències bàsiques

Esquema educació postobligatòria Zoom

Esquema educació postobligatòria

La tornada a l’escola mai és massa divertida, sobretot quan encares l’últim curs d’ESO. A quart ja comences a encaminar el teu futur tot cursant tres optatives específiques. Al final del tercer curs, depenent del que vulguis fer un cop acabada la secundària, has de triar entre unes assignatures més científico-tecnològiques, més artístiques o més socio-humanístiques. Així doncs, amb tan sols 14 o 15 anys decideixes part del teu camí acadèmic dels pròxims anys.

Per a alguns, això suposa una difícil decisió, ja que no tenen gaire clar què voldran fer quan siguin més grans. 

A més a més d’aquesta ‘primera decisió’, a 4rt d’ESO cal afegir també el fet que al llarg dels dies de classe tot sovint es repeteixen les paraules “batxillerat” i “competències bàsiques”. Ja el primer dia ens van explicar en què consistiran aquestes proves que farem al febrer i, de fet, ja les hem començat a practicar a classe de matemàtiques. Jo no acabo de veure clar com és que només ens diuen que les hem de fer i hi dediquen molts esforços per practicar-les, però sense explicar-nos per a què serveixen o quin profit se’n treu. També ens van dir que si les hem de boicotejar, millor que ens quedem a casa malalts.

Pel que fa al batxillerat i als cicles formatius, ens en parlen a cada hora de tutoria. D’aquí poc ens començaran a fer un seguit de xerrades d’orientació on ens explicaran totes les possibles sortides un cop acabada l’ESO, per si després de preguntar-nos cada setmana si sabem què volem fer, respondre tot de qüestionaris i projectar-nos a la pissarra un esquema amb tots els itineraris possibles, seguim tenint dubtes.  Sembla que la via fàcil i senzilla sigui el batxillerat on només et parlen de selectivitat, selectivitat i més selectivitat. De la manera que ens ho expliquen, deixen els cicles com a una segona opció menys valorada, on hi van els que no volen estudiar o no tenen tantes facilitats. Jo crec que no hauria de ser així en absolut i que s’haurien de contemplar per igual les dues opcions, ja que ambdues poden ser molt enriquidores. 

A quart també ens deixen alguns companys repetidors que ja tenen 16 anys i que no volen acabar l’últim curs. A aquests els hi recomanen anar a fer un altre tipus d’estudis com són els Programes de Formació i Inserció (PFI) que t’ajuden a introduir-te en un sector professional. Crec que alguns dels que hi acaben anant són alumnes amb suficient potencial com per acabar l’ESO, però que estan desmotivats per un sistema educatiu on no se’ls estimula positivament.

Crec que en comptes de centrar els esforços en només pensar què volem fer l’any vinent, “preparar” el batxillerat i en treure bons resultats a les proves del febrer de competències bàsiques, quart d’ESO hauria de servir per a molt més. Potser si no ens pressionessin tant disfrutariem més de l’últim curs.