El món als 15 anys

Emma L.

Diuen que obren les escoles, però jo em trobo la porta tancada

L'anunciada reobertura dels centres no sempre implica la tornada real dels alumnes

Aquell dijous 12 de març va ser el primer dia que vam tenir sabó al lavabo (fins llavors no n’hi havia hagut mai), però també va ser l'últim dia de classe presencial de tota l’ESO. A l’hora de tutoria ens van explicar poc seriosament una serie de mesures que havíem de complir (i que ja estaven obsoletes). Senzillament ens van dir en to de broma que ens rentessim les mans i que no estornudéssim a sobre dels altres companys. Tal i com ens ho van explicar, el coronavirus no semblava una amenaça real. Però al cap de tres hores ens van comunicar que se suspenien les classes per dues setmanes. Aquestes dues setmanes s’han anat allargant cada cop més i ara ja fa dies que sentim que, a partir de la fase 2, els centres escolars tornaran a obrir i aquells cursos que siguin el final d’una etapa tindran preferència. El meu curs, quart d’ESO, podria tornar adoptant les mesures necessàries. La realitat, però, no sempre és així. 

A finals de setmana, l’institut va enviar un correu als pares (als alumnes no ens han dit res) explicant les instruccions del  pla de reobertura del centre. Pensava que, al ser un curs de final d'etapa, ens farien fer algunes classes o tutories. Sobretot encarades a tots aquells que  tenim intenció de fer Batxillerat i ens interessa seguir el curs. Doncs no, no farem cap més classe presencial ni hem de tornar a l’institut. Només hi tornaran els de 2n de Batxillerat. Tots els alumnes dels altres cursos, de 1r d’ESO a 1r de Batxillerat, tenim l’opció de fer una tutoria individualitzada només si l’institut ho creu convenient, i si no, no cal que apareixem més pel centre: cap tancament, cap conversa cara a cara amb el tutor, ni cap retrobament amb tota la classe. I el nostre pas per l'institut s’acaba aquí.

No dubto pas que les instruccions del Departament han sigut confuses i difícils de cumplir, però això no impedeix que puguem fer unes mínimes hores de classe presencial, ni que siguin voluntàries. Hi ha alumnes que tenim ganes d’aprendre, de tornar a gaudir de les classes. Però, sobretot, ganes de reprendre una mitja normalitat que en molts altres sectors ja fa dies que han assumit amb les mesures necessàries.

En el debat generat als mitjans i a les xarxes, he sentit molts docents explicant com s’han adaptat a les classes en línia. Segur que molts ho han fet, però en el meu cas han sigut molt pocs els professors que ens han fet classes online (només 2). Durant aquest confinament hem fet tres úniques tutories informatives. A l’última ens van dir que la següent ja seria presencial, però ara veiem que no ho serà pas. Tot i que ens queden quasi tres setmanes senceres de classe, no en farem més. Només ens seguiran enviant una pila de deures i treballs interminables (sense gairebé avançar contingut) i mantindrem les dues úniques hores setmanals de classe per videotrucada. Aquest mètode potser va funcionar les primeres setmanes, però després de tant de temps hem anat perdent tota la motivació. A mi normalment m’agrada fer deures i aprendre, però mentre segueixo esperant les correccions dels exercicis de la primera setmana vaig perdent totes les ganes de fer els deures. 

Durant tot aquest temps, cada vegada més companys han anat deixant de fer les tasques que l’institut ens envia. Alguns no les van començar mai, altres, veient el poc feedback de la majoria de professors, ho han anat deixant.

Tornar presencialment també hagués servit per tornar a implicar a tots els alumnes que s’han anat desconnectant.

No només el seguiment de les feines ha sigut dolent. A més a més, l’orientació de cara el curs que ve per part del tutor i de l’institut ha sigut nul·la. Durant tots aquests mesos a casa hem tingut massa temps per pensar en el curs que ve. Molts de nosaltres, tot i tenir-ho molt clar fa uns mesos, durant el confinament hem començat a dubtar i els nostres plans de futur han trontollat. Tots aquests dubtes, sense massa recolzament per part del centre, ens han acompanyat fins el moment de fer la preinscripció.  

He esperat amb il·lusió la tornada, i ara diuen que obren les escoles, però jo em trobo la porta tancada.