El món als 15 anys

Emma L.

Camp de treball internacional i per adolescents, una manera diferent d’aprendre

Dues setmanes en un entorn ben diferent

La cripta que restauràvem Zoom

La cripta que restauràvem

Fa un mesos em veia un llarg estiu a casa i no sabia ben bé què fer. Així, doncs, em vaig posar a buscar camps de treball internacionals per a adolescents. El meu principal objectiu era millorar l’anglès i sortir de la rutina durant un parell de setmanes. Poc desprès, gràcies a COCAT, ja estava inscrita al camp. Vaig haver d’omplir un munt de papers i anar a una formació d’una tarda que va ser força interessant. Aquell dia ens vam trobar amb diferents participants de diferents camps de treball i vam fer un parell de dinàmiques de grup. L’entitat que organitzava el meu camp era CONCORDIA France, i la veritat és que estic molt satisfeta perquè tenen molta experiència i l’organització va ser molt bona. 

Abans de començar el camp estava molt nerviosa però impacient a l’hora. El primer dia ens vam trobar a una estació de tren prop del poble. El primer contacte amb els meus companys va ser molt fred i distant, però al llarg de les 48 hores següents va anar millorant. Érem deu voluntaris (d’entre 15 i 17 anys)  i dues monitores, una especialitzada amb la feina i l’altra en el lleure. Penso que aquest és el nombre ideal per fer un grup maco, ni massa gran ni massa petit, on tothom pot trobar el seu lloc. Hi havia gent de diverses nacionalitats: francesa, turca i italiana. Al final tots ens vam avenir molt i quan ens haviem conegut de veritat ja havien passat les dues setmanes.  

Dormíem en unes tendes de campanya al voltant d’ un camp de rugby i tenim un parell de vestuaris, una sala comuna i una cuina. Tot plegat força confortable. Ens repartíem les feines de neteja i cuina entre tots, així com també els diners dels quals disposavem. Teníem força llibertat per fer i proposar tota mena d’activitats així com també per cuinar allò que més ens agradava. Un italià, per exemple, va fer pasta al pesto i a la carbonara i els francesos van fer crepes. 

Els matins treballàvem gairebé cada dia. La feina consistia en reparar una petita cripta en un bosc, tot impermeabilitzant l’exterior d’aquesta, reparant un mur de pedra seca, netejant les escales i plantant plantes per fer-la més acollidora. Sempre acompanyats de so dels grills i música, clar. Mai hagués dit que fos tan divertit fer una feina com aquesta. Les tardes i els dos dies lliures que vam tenir els vam aprofitar per organitzar diferents activitats: turisme per la zona, dinàmiques  de grup, jocs pel bosc i pel poble… Les nits, normalment, les teníem lliures i aprofitavem per posar música i parlar tots junts. 

Estic molt satisfeta d’haver tingut una oportunitat com aquesta ja que aporta moltes coses. No només m’ha servit per millorar el meu anglès, sinó que també he après francès i italià, a viure en grup durant 14 dies, a compartir. Però sobretot a conèixer gent i cultures (tant la dels teus companys com la dels habitants del poble).  També ajudes a fer un bé allà on vas, canvies del teu entorn de cada dia (la qual cosa t’enriqueix molt a nivell personal), tot disfrutant de les teves vacances d’estiu. 

Iniciatives com aquestes valen molt la pena. A més a més tenen un cost força assequible i més econòmic que altres ofertes per anar a passar un temps a l’estranger. M’agradaria que tothom pogués tenir una experiència tan positiva com aquesta i animaria a tothom a anar a un camp de treball.