Creixent amb Escena Familiar

Creixent amb Escena Familiar
EscenaFamiliar.cat

Enric Blasi: “Ser tolerants, respectar la diferència i aprendre coses dels altres ens fa millors”

La Baldufa estrena el seu nou espectacle, "La faula de l'esquirol", a la 23a Fira Mediterrània de Manresa

Disseny de vestuari del nou espectacle de La Baldufa. Zoom

Disseny de vestuari del nou espectacle de La Baldufa.

Durant el confinament, un bon nombre de creadors van trobar que tenien temps per dedicar als seus nous projectes. Centrar-se en les noves produccions va ser com trobar un refugi que et permetia oblidar el que passava a fora. Va suposar deixar pas al creador per damunt del productor i empresari. Així van viure els membres de la Companyia de Comediants La Baldufa el procés de creació de La faula de l’esquirol, el seu nou espectacle, que estrenaran el proper dia 16 d’octubre (17:30h) al Teatre Conservatori, en el marc de la 23a Fira Mediterrània de Manresa i que ha arribat amb un pa sota el braç: el Premio Nacional de Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud, que atorga el Ministerio de Cultura espanyol.

Enric Blasi, membre co-fundador de La Baldufa, explica que el procés de creació de La faula de l’esquirol ha estat surrealista, sobretot perquè ha calgut fer molts assajos a distància, en línia, ja que el director de la peça és el basc Jokin Oregi (Marie de Jongh), que treballava per quarta vegada amb la companyia lleidatana. Es va donar el cas, fins i tot, que quan tenien programades un parell de setmanes d’assajos conjunts aquest estiu, amb el Jokin Oregi a Lleida -a la foto de capçalera hi ha els membres de la companyia amb ell-, un dia després d’arribar el director basc va haver de marxar degut al confinament sever decretat al Segrià. L’estiu ha estat dur per a tothom, també per a La Baldufa: “La part de producció ha estat dura i feixuga –explica Blasi-, a més, vam haver de suspendre l’Esbaiola’t per recuperar-lo ara a la tardor en un altre format, però la part de creació ens ha donat aquell espai necessari de micro-calma i tranquil·litat. Una vegada estrenat, tornarem a posar-nos el vestit de productors, però és cert que la part creativa ens permetia deixar una mica al marge l’estrès”.

Zoom

Els productius viatges en furgoneta  

Del mes de gener al mes de juny del 2019, la companyia va fer la tasca de pre-producció. És a dir, van determinar quina mena d’espectacle volien fer, de què volien parlar i quina edat havia de tenir el públic destinatari de l’espectacle. Si bé Mon pare és un ogre i Bye, bye Confetti anaven dirigits a un públic més gran, La faula de l’esquirol està pensat per a un públic d’entre els 3 i els 8 anys, “unes edats que ens agraden”, diu Blasi.

Els viatges en furgoneta, d’un punt a l’altra de la geografia nacional, estatal i fins i tot europea, són estones en les quals es parlen moltes coses, a nivell personal, però també a nivell creatiu, de producció i empresarial, sobretot si com és el cas de La Baldufa, els tres socis –Enric Blasi, Emiliano Pardo i Carles Pijuan- coincideixen. Va ser en algun d’aquests viatges que van començar a parlar de la idea. Segons Blasi, la primera intenció era parlar de les diferències entre les persones. “Es va parlar també que un dels dos personatges fons un immigrant, però ho vam descartar, perquè en semblava que era més potent parlar de les diferències entre dos animals d’espècies diferents, però des d’un pla d’igualtat. Crèiem que era important parlar de la diferència, de maneres diferents de veure la vida i de comportar-se. Es tracta d’una faula, és a dir, una història protagonitzada per animals, de la qual al final se’n desprèn un missatge o un aprenentatge concret. En aquest cas, tots tenim molt a guanyar quan ens mostrem tolerants i aprenem o adoptem coses o maneres de fer dels altres.”

Zoom

Tolerància i respecte a la diferència

La faula de l’esquirol explica la relació entre dos animals tan diferents com un esquirol i un eriçó, que es veuen obligats a conviure en un paratge, un petit turó amb un arbre. El que passa després no es pot explicar, seria aixafar la guitarra i caldrà que hi aneu per descobrir-ho. En tot cas, la conclusió final és que “ser tolerants, respectar la diferència i aprendre coses dels altres, ens fa molt millors”, tal i com explica Enric Blasi.

Sense text, per a que corri

El nou espectacle de La Baldufa és sense paraules, un tipus de treball amb un codi que tant els comediants lleidatans com el director, Jokin Oregi, dominen. “Treballar sense text –explica Blasi-, t’obliga a ser molt curós amb aspectes com la interpretació i la dramatúrgia. Has de ser molt escrupolós amb el moviment i amb la posada en escena. No ens ve de nou ni ho trobem complicat, perquè estem acostumats, però sí que és més laboriós que treballar amb d’altres codis”. La decisió que l’espectacle fos sense text té també, a més de motius artístics, un component empresarial, ja que La Baldufa ha procurat que per estètica, per contingut i pel fet que no tingui text, aquest espectacle pugui ser exportable i tenir un recorregut internacional.

Zoom

El director ha de ser bon dramaturg

Ramon Molins, Jorge Picó o el mateix Jokin Oregi formen part de l’univers “baldufo”. Amb Oregi, els membres de la companyia s’hi troben molt còmodes, s’hi entenen artísticament i també a l’hora de quadrar agendes. Però si hi ha quelcom que uneix a tots els noms abans esmentats, es la capacitat que tenen com a dramaturgs. Oregi excel·leix en aquest sentit: “Valorem molt que una de les habilitats del director sigui la dramatúrgia –diu Blasi-, perquè és importantíssim a l’hora de construir espectacles coherents i lògics. En la majoria dels casos les històries que expliquem les hem inventat nosaltres i per això necessitem aquest perfil de director, perquè es tracta d’un treball molt artesanal, perquè l’anem aixecant al mateix temps en tots els aspectes, fent créixer els personatges, la dramatúrgia, construint l’escenografia, pensant i composant la música i el vestuari”. Per tant, com més global sigui la mirada del director, millor, perquè tot es va construint des d’un punt de partida sobre el qual es van fent les improvisacions, fins a aixecar l’edifici. Des d’un estat molt embrionari tots els aspectes de l’espectacle són sobre la taula i se’ls fa créixer de manera simultània, de manera molt orgànica.

La música, en directe per primera vegada

Una de les novetats de La Faula de l’esquirol respecte espectacles anteriors de la companyia és que, per primera vegada, aquest disposarà de música en directe, que ha estat composada per Òscar Roig. L’escenografia incorpora un piano, la cua del qual és el turonet on hi ha l’arbre de què parlàvem abans i que és la llar dels protagonistes, de manera que la música està literalment i artística integrada a la peça. Enric Blasi afirma que “des del primer moment vam creure que era oportú que la música fos en directe i aprofitar aquest plus que ens dona d’emotivitat. Si poguéssim la música seria sempre en directe, però no sempre és fàcil, ni barat.”

Els membres de La Baldufa adopten aquell pronunciament de Gramsci, de que el pessimisme és un afer de la intel·ligència, per això s’han marcat com a fita per fer sostenible la companyia fins la tardor de l’any 2021, mentre, aplicaran l’optimisme de la voluntat, que és l’altra meitat del raonament de Gramsci. L’optimisme de la voluntat per treballar amb passió i amb confiança en un escenari complex i si abans del 2021 arriben bones notícies, serà un descans. Esperem que les bones notícies pel sector arribin aviat. Mentre, estarem atents a l’estrena i la trajectòria de La faula de l’Esquirol.

L'espectacle continua a escenafamiliar.cat