La Cultura ha reaccionat davant la crisi sanitària que estem vivint i el teatre familiar no podia ser menys. Imaginació i originalitat, aquestes han estat les premisses que han guiat les diverses iniciatives de les companyies d’aquest àmbit. Moltes han posat a l’abast del públic un seguit de recursos online que tot seguit us mostrem i que es pot anar actualitzant. Espectacles sencers gravats en vídeo La companyia Zum-Zum Teatre posa a disposició del públic gravacions dels seus espectacles. Al seu dropbox hi ha penjat, de moment, el vídeo íntegre de La gallina dels ous d’or, en català i...

L’avi no recorda on ha deixat les claus. A l’àvia li costa trobar les paraules. No són els mateixos, a vegades no recorden els nostres noms, no ens reconeixen, ens renyen, estan irritables o, simplement, s’aïllen, com si no hi fossin, com si no hi hagués res que anés amb ells. Tot això són símptomes, conseqüències d’una malaltia degenerativa que, només de nomenar-la, ja ens assalta la tristor: Alzheimer. Aquesta malaltia va ser l’objecte de la segona ponència del cicle de conferències Estirant el fil que, sota el títol On són els límits de la memòria? Quan els noms s’esborren, organitza La...

Teatre inclusiu, o per abastar un àmbit més ampli, arts escèniques inclusives, és un concepte que caldrà començar a tenir més present, per tal de posar a l’abast de tothom aquest àmbit de la Cultura i així construir una societat més justa, més lliure, més igualitària i més acollidora. En definitiva, normalitzar-la. De fet, el següent pas consistiria en començar a parlar d’arts escèniques no exclusives, més que de teatre inclusiu. És per això que ha sorgit des del setembre un projecte promogut per la xarxa IIAN (International Inclusive Arts Network), vinculada a Assitej (Associació...

La companyia lleidatana de teatre familiar  Zum-Zum Teatre  fa un salt mortal, s’allunya del que ha fet fins ara i els propers dies 23 i 24 de juliol estrenarà al Mercat de les Flors, a la sala Pina Bausch, l’espectacle Polzet, la versió catalana de  Pulgarcito  que la companyia basca Teatro Paraíso va estrenar l’any 2013. L’autor i director Iñaki Rikarte, responsable també entre d’altres de la celebrada  André i Dorine  (Kulunka Teatro), dirigeix a Ramon Molins i a Jesús Agelet en la posada en escena d’un espectacle que té interminables capes de lectura i que provoca situacions paradoxals...

El coneixien com “aquell titellaire de l’estenedor” perquè es posava amb una taula a la plaça del Pi i penjava els titelles amb agulles d’un filferro. Era l’any 1976 i el David Laín acabava de deixar la seva feina de mestre per dedicar-se al que realment l’omplia: l’ofici de titellaire. Va ser després que va trobar polisèmia al nom que li havia quedat a la seva companyia: L’Estenedor Teatre. “Estendre és ensenyar sense vergonyes les misèries i grandeses, des de les camises de seda natural fins als calçotets cosits. El teatre és posar-se a l’abast de la gent que et ve a veure”, assegura...

Tenir la fortuna d’escoltar en directe l’actriu, escriptora, dramaturga i estudiosa del teatre infantil i juvenil Suzanne Lebeau (Quebec, 1948) fa que hom se senti un privilegiat, però si a més és té l’oportunitat de treballar amb ella per uns dies en un taller de dramatúrgia, això ja és excepcional. La TTP (Associació Professional de Teatre per a tots els Públics) i l’Asociación de Teatro para la Infancia y la Juventud (ASSITEJ España), amb la col·laboració de la Fundació SGAE, ho van fer possible i van organitzar a finals de març les primeres Jornades de Dramatúrgia per a la Infància i...

A En Jan Totlifan s’explica la història d’un nen que mai pren la iniciativa de fer sol les coses perquè sempre, sempre, sempre li fan tot. L’Estaquirot Teatre porta a l’escenari amb els seus titelles laimportància de fomentar l’autonomia dels infants, ja de ben petits. Podem veure aquesta obra recomanada a partir de 2 anys aquest diumenge 31 de març a La Sala Miguel Hernández de Sabadell.I podem aprofitar no només per parlar amb la canalla de la importància d’aprendre a fer les coses per un mateix, sinó també per reflexionar sobre com afrontem aquest tema. Deixem espai per a que els...

Fa 20 anys que la companyia de teatre Lazzigags crea espectacles. Aquest 2019 estan preparant una festa per celebrar-ho, perquè l’esforç que els ha costat d’arribar fins aquí s’ha de valorar. El món de la producció teatral està ple d’obstacles i aquesta companyia, dirigida per Lídia Linuesa i Miquel Agell, els coneix bé. Ja n’eren conscients quan van decidir-se a viure aquesta aventura. De fet, el començament de Lazzigags va ser tot just després de casar-se. Els amics havien aportat diners al compte corrent i la Lídia i el Miquel van posar sobre la taula el dilema: “O fem una cuina nova o...

Euria és un espectacle de dansa que parla de la pèrdua, del dol. En euskara, “euria” vol dir pluja, un fenomen que associem amb la tristor, les llàgrimes. Els paraigües, que serveixen per refugiar-nos, a vegades es trenquen, però també és cert que es poden reparar. Totes aquestes imatges, aquests conceptes s’entrellacen a través del moviment, del ball, en aquest espectacle delicat de  Markeliñe  per a tots els públics que podem veure aquest dissabte 16 de febrer a La Sala Miguel Hernández de Sabadell. Serà també una bona oportunitat per afrontar un tema tan important com, molts cops,...

El teatre infantil té una fàcil comparació: és com el menú infantil dels restaurants.Tothom es pensa que és molt senzill, que és secundari, que no cal dedicar-hi gaires recursos i que millor no complicar-se la vida, perquè, al cap i a la fi, els nens i nenes no mengen res més enllà dels macarrons i el pollastre arrebossat. A més, no aprecien l’alta gastronomia, ni les receptes elaborades amb ingredients que aporten aromes intensos, colors contrastats i sabors inesperats. Vaja, que si un restaurant aposta per un menú infantil amb diversos plats per triar o que vagi més enllà de la pasta i...