Cinc Homes A Casa

Magda Minguet

El nen que va sol al supermercat

El nen que va sol al supermercat Zoom

El nen que va sol al supermercat

Es lleva. I amb els ulls mig clucs, la roba arrugada i els llençols marcats, el nen que va sol al supermercat em demana diners i em pregunta què ha de comprar a part del pa. A vegades li dic de veu, a vegades li faig una llista. Primera part del repte: memoritzar. Ho va repetint com un mantra espiritual: pa, ous, iogurts, tomàquets; pa, ous, iogurts, tomàquets. I el darrer dia es va deixar el pa. Marxa cap al supermercat (el tenim a tres carrers) amb una bossa reciclada i amb el convenciment que això d'anar a comprar és el més normal del món. Perquè ho és.

Però resulta que no ho és tant. Que portem tot l'estiu rebent felicitacions sobre "quin nen tan espavilat" o "el teu fill està fet un artista". El pare de la criatura quan va sentir  això de l'artista es va quedar tan parat que li va preguntar al caixer si ho deia perquè l'havia vist a youtube. Artista? Has vist algun vídeo d'ell? (Tinc un fill Youtuber, l'article aquí) "No! ho dic perquè ve a comprar cada dia!" Home, té 11 anys, i a casa som molts, només faltaria que no vingués.

Anar a comprar sol. Quin aprenentatge. Avançar pel passadís sense navegador i sense saber on estarà el producte de torn. Haver de preguntar quan no troba el que busca. Quedar-se fascinat davant aquella curiosa espècie de senyores que toquen un meló i tenen un radar intern que els diu: és bo. Com ho fan això del meló, mama?  Tan de bo ho sabés, Adrià. Pagar, esperar el canvi i mirar que estigui bé. Prendre decisions (he comprat dos paquets d'espirals que d'amanida de pasta en fem molta, està bé?) i arribar a casa carregat i satisfet quan veu que està tot bé.

Sabeu què? deixem-nos de quaderns de vacances. Una bona sessió de supermercat els fa treballar totes les competències bàsiques: lingüística, matemàtica, la relació amb l'entorn i tota la pesca. Crec que és una de les maneres més fàcils de fer-los sortir de la bombolla i tenir fills autònoms. De fet, després ens demanaran un mòbil i trobo incoherent  donar un telèfon a criatures que mai han anat a comprar el pa o no han tingut mai cap responsabilitat. Pas a pas, no?

El nen que va sol al supermercat també em va explicar que una senyora li va dir "que bé que ajudis a la mama". No, no. El meu fill no m'ajuda a mi. Ens ajuda a tots. Ajuda al seu pare, ajuda als germans, s'ajuda a ell mateix. Ell mai ajudarà a ningú amb les feines domèstiques perquè és la seva responsabilitat, ara i sempre.